Riscos, complicacions i dolor dels implants dentals

Si bé la reposició de peces absents mitjançant implants dentals té un percentatge d’èxit que supera el 90 %, aquesta mena de tractaments no està exempt de complicacions que el poden fer fracassar.

Quan es col·loca un implant dental a l’os maxil·lar, comença un procés anomenat osteointegració i que consisteix en la unió directa, estructural i funcional entre l’implant dental i l’os alveolar.

Per aconseguir l’èxit d’aquest procés d’integració, quan col·loquem l’implant hi ha d’haver una estabilitat primària que garanteixi la unió, i cal esperar un mínim de tres mesos fins que es pugui carregar l’implant amb la pròtesi definitiva.

Complicacions amb la integració de l’implant a l’os

Addicionalment, hi ha una sèrie de factors de risc que poden influir en aquest procés d’osteointegració.

Aquests factors són principalment

• El tabaquisme.
• Certes malalties sistèmiques com la diabetis.
• La quantitat i la qualitat de l’os.
• La ingesta de certs medicaments, entre d’altres.

Una de les complicacions primerenques durant el període d’osteointegració és la mobilitat de l’implant, que provoca la pèrdua d’ancoratge a l’os. En ocasions, les causes d’aquest fracàs són desconegudes, i això implica haver de repetir la fase quirúrgica, i en certs casos, replantejar el tractament.

A mitjà i a llarg termini també poden aparèixer complicacions que impliquin el fracàs de l’implant, com ara la periimplantitis. El fet que l’implant s’hagi integrat a l’os en un primer moment no implica que no pugui fracassar posteriorment.

Les causes del fracàs són múltiples, i moltes desconegudes

• Factors relacionats amb l’oclusió.
• La higiene defectuosa.
• La manca de revisions periòdiques.
• Factors intrínsecs a la pròpia biologia del pacient, etc.

Complicacions en el procés quirúrgic

Com a riscos intrínsecs al procediment quirúrgic, cal destacar la possible manifestació de dolor, inflamació, hemorràgia i aparició d’hematomes a la zona, signes i símptomes que normalment evolucionen de manera favorable.

Tot i que hi pot haver complicacions prèvies a la cirurgia, la majoria sorgeixen durant o fins i tot després del procés, i moltes es relacionen amb el fracàs del procés d’osteointegració.

Finalment, cal esmentar les complicacions mecàniques, que tot i que són molt poc freqüents, se solen produir, com és el cas del trencament del cargol pilar o la fractura de la pròtesi dental, situacions que es poden solucionar recuperant la funció i l’estètica de l’implant.