Relació entre la gingivitis i la periodontitis

La gingivitis (inflamació de les genives) generalment precedeix la periodontitis (malaltia de les genives). Tot i que no totes les gingivitis progressen a periodontitis.

Com es desenvolupa la gingivitis

En la etapa inicial de la gingivitis, els bacteris s’acumulen a la placa, cosa que provoca que les genives s’inflamin i sagnin fàcilment durant el raspallat dental. Encara que les genives es poden irritar, les dents encara estan fermament ancorades a l’os. És a dir, no s’ha produït un dany ossi irreversible.

Com es desenvolupa la periodontitis

Quan la gingivitis no es tracta pot avançar a periodontitis, fase en què la capa interna de la geniva i l’os se separen de les dents, i es formen bosses. En aquestes bosses, que són espais petits entre les dents i les genives, es recullen les restes de menjar i es poden infectar.

El sistema immune del cos combat els bacteris a mesura que la placa s’estén i creix per sota de la línia de les genives.

Les toxines produïdes pels bacteris de la placa i els enzims del cos que intervenen en la lluita contra les infeccions comencen a descompondre l’os i el teixit conjuntiu que manté les dents al seu lloc. A mesura que la malaltia progressa, les bosses es fan més profundes i es destrueixen més teixits de les genives i l’os. Quan això passa, les dents ja no estan ancorades al seu lloc, s’afluixen i cauen.

La periodontitis es pot identificar a través dels símptomes que inclouen:

• genives vermelles i inflades.
• genives sagnants.
• dolor en mastegar.
• mala alineació de les dents.
• genives encongides.
• bosses entre les dents i les genives.
• llagues dins de la boca.
• dents fluixes i sensibles.

Diferències entre gingivitis i periodontitis

• La periodontitis és rara en els adolescents, però és la principal causa de pèrdua de dents en els adults. És molt probable que un adolescent amb malaltia de genives tingui gingivitis. És important tractar-la immediatament perquè no empitjori amb el temps i es converteixi en periodontitis, cosa que podria provocar la pèrdua de les dents.
• La gingivitis no és dolorosa, però la periodontitis sí que ho és. Generalment és difícil identificar si es té gingivitis perquè no fa mal. En canvi la periodontitis pot fer mal a l’hora de mastegar.
• Un símptoma distintiu de la periodontitis és la mobilitat a les dents. Les genives irritades, vermelles i inflamades són signes de totes dues malalties, però l’estabilitat de les dents pot ser el factor diferenciador. Amb la gingivitis, les dents generalment romanen fermament al seu lloc, però amb la periodontitis les dents poden tenir mobilitat.
• L’existència persistent de mal alè és un indicador important. Això pot indicar que la malaltia periodontal ha avançat des de la gingivitis fins a la periodontitis.
• La gingivitis és reversible, però la periodòncia no ho és. Si la gingivitis no es tracta, evoluciona a periodontitis. Aquest estadi de la malaltia periodontal provoca la pèrdua dels teixits de suport i la destrucció de l’os que sosté les dents, i pot arribar a provocar-ne la pèrdua. És més greu i irreversible.