BRÀQUETS

Què són els bràquets?

Els bràquets són un element clau en alguns aparells d’ortodòncia emprats per alinear les peces dentals del pacient. Tècnicament, el terme bràquet es correspon amb cadascuna de les peces subjectades per un arc de metall que s’adhereix a la superfície frontal o posterior de la dent. Solen estar fets de metall, encara que també hi ha bràquets d’altres materials, com la ceràmica, el cristall de safir o la resina, i s’ajusten a la superfície de la dentadura.

L’objectiu és corregir o eliminar alguns defectes relacionats amb l’oclusió del pacient o l’alineament del somriure, com les dents apinyades, l’oclusió oberta, l’oclusió creuada, les separacions entre dents (tècnicament, diastemes) o la sobreoclusió, entre d’altres.

Els components són tres:

• Bràquets
• Lligadures
• Arc metàl·lic

L’arc metàl·lic és la part activa de l’aparell, la que realment exerceix la força necessària per empènyer les dents a la posició que han d’ocupar. La funció dels bràquets és, simplement, transmetre als arcs la força perquè siguin realment efectius.

Tipus de bràquets

Hi ha diferents tipus de bràquets segons la forma, la posició dins de la dentadura i l’estètica:

Bràquets metàl·lics

Són els bràquets tradicionals, els que s’han fet servir més al llarg dels últims anys per l’eficàcia que tenen per corregir defectes i maloclusions. Encara que és l’ortodòncia més efectiva, també pot ser la més antiestètica, ja que es col·loca a la part frontal de les dents.

Bràquets estètics

Aquest tipus d’ortodòncia també es col·loca a la part frontal de les dents, però sol passar desapercebuda perquè està feta de materials com la ceràmica, la resina o el safir. El material de fabricació fa que es mimetitzin més amb l’aspecte natural de les dents i siguin molt més discrets que els metàl·lics.

Bràquets linguals

Parlem d’una ortodòncia invisible a la vista, ja que es col·loca a la part interior de les dents. Han guanyat protagonisme els últims anys gràcies a l’estètica, ja que no es veuen i, per tant, ningú no nota que el pacient els porta posats.

Bràquets autolligables

A diferència dels bràquets convencionals, els bràquets autolligables fan servir un mecanisme de clip que subjecta l’arc, de manera que no cal fer servir lligadures i, per tant, generen menys fricció dins de la dentadura. Es fan amb materials similars als dels bràquets no autolligables, i n’hi ha alguns de més discrets i estètics, com els ceràmics o els de plàstic, que passen més desapercebuts.

Avantatges dels bràquets

Els tractaments d’ortodòncia amb qualsevol tipus de bràquets, tant en adults com en infants, tenen una sèrie d’avantatges per a l’oclusió i la dentadura del pacient que, bàsicament, es resumeixen en una més bona salut bucodental:

• Eliminen els apinyaments i alineen les dents, la qual cosa facilita la higiene a la zona de la dentadura. A més, s’evita que s’acumulin trossos de menjar entre les dents i, en conseqüència, es redueixen les molèsties.
• Milloren la masticació i eliminen les molèsties associades amb problemes d’oclusió. Els bràquets contribueixen a alinear les dents, de manera que faciliten una masticació més natural i, per tant, també millora la digestió del pacient.
• Redueixen problemes periodontals. En millorar la higiene dental, les genives tendiran a inflamar-se molt menys i deixaran de sagnar.
• Redueixen les lesions musculars i articulars de la boca. Està comprovat que les dents mal alineades provoquen dolors articulars i tensions al coll que es poden resoldre amb una ortodòncia adequada. A més, també eviten els típics mals de cap i orella relacionats amb una mala posició de les dents.
• Eviten el desgast dental, especialment a partir de certa edat en què les dents es comencen a erosionar i fan que unes peces dentals treballin més que d’altres. Els tractaments d’ortodòncia amb bràquets reverteixen el procés i eviten el desgast dental propi de l’edat.
• Milloren el somriure, la qual cosa augmenta l’autoestima del pacient i li permet guanyar seguretat en les relacions socials.

Fases del tractament en la col·locació de bràquets

En general, les fases d’un tractament d’ortodòncia són similars amb independència del tipus de bràquets que es faci servir. Aquestes fases són:

1. Fase d’estudi. La primera fase comença quan el pacient va al centre d’odontologia, on es detecten una sèrie de problemes que es poden corregir mitjançant la col·locació d’uns bràquets. En aquest sentit, es fan una sèrie de proves diagnòstiques, com una radiografia de la boca o un escàner intraoral. Amb aquestes proves, s’obté un diagnòstic integral per fer un tractament personalitzat.

2. Fase activa. Aquesta fase comença amb la col·locació dels bràquets i l’arc. Posteriorment, es van canviant els arcs segons les necessitats del tractament i l’evolució.

3. Correcció de l’oclusió. En primer lloc, cal corregir l’oclusió, a més d’encaixar les molars en la posició correcta. Després, s’anivellen i s’alineen les peces dentals.

4. Tancament dels espais dentals, ja que, després del moviment de les dents, la separació entre aquestes pot ser una mica més gran. Aquesta fase finalitza quan les dents estan perfectament juntes.

5. Acabat i personalització. En aquesta fase, el pacient va de manera regular al dentista per determinar si les dents ja estan en la posició correcta. No obstant això, cada mes pot ser que calgui fer petits ajustaments per perfeccionar la posició dental, millorar les arrels i fer algunes petites modificacions.

6. Retirada dels bràquets. És l’última fase del tractament, i només es produeix en el moment en què tots els objectius anteriors s’han assolit. Una vegada retirats, és important fer servir retenidors per mantenir les dents en la posició correcta.