Pírcing a la llengua: tipus, cures i riscos

Durant molts anys, la gent ha fet servir els tatuatges i els pírcings per decorar-se el cos, sovint amb significats culturals diferents. Els pírcings existeixen de ben antic: els maies ja se’ls posaven als llavis i a la llegua, i els esquimals ho feien al llavi inferior.

Com es fa un pírcing a la llengua?

Els pírcings orals són perforacions en diferents localitzacions de la boca, com la llengua, el llavi, la galta, el fre de la llengua la campaneta. Es poden posar a l’interior de la boca o poden ser dels que es veuen per fora, també coneguts com a pírcings periorals.

Risc de posar-se un pírcing a la boca

Són una forma d’expressió o un signe de modernitat, però en tots dos casos poden ser perillosos. La boca és plena de bacteris que poden provocar inflamació i infecció. Una llengua inflamada pot arribar a dificultar la respiració.

En persones amb malalties cardíaques, una infecció bacteriana a la cavitat oral pot arribar a provocar una afecció, anomenada endocarditis, que pot danyar les vàlvules cardíaques.

Un altre tipus de problema que poden provocar els pírcings és que se’n desprengui una part a l’interior de la boca i provoquin un ennuegament. També poden fer que les dents s’esberlin o es fracturin mentre es parla o es mastega. Una fractura profunda en una dent pot provocar la necessitat d’una endodòncia per arreglar-la o fins i tot haver d’extreure-la si no es pot reparar.

També es poden produir reaccions al·lèrgiques als pírcings segons el tipus de material del qual estiguin fabricats. L’ideal és que siguin d’acer quirúrgic. Si decidim col·locar-nos un pírcing hem de tenir en compte que es podem patir una sèrie de possibles efectes adversos:

Durant el procés de col·locació del pírcing es pot produir:

• Sagnat incontrolat en perforar algun vas
• Dany en algun nervi o terminació nerviosa
• Contagi de malalties infeccioses

Durant el procés de cicatrització, és important fer atenció als possibles signes d’infecció, com ara l’envermelliment, la inflor, el sagnat excessiu i la mala olor.

A mitjà i a llarg termini:

• Alteració de la parla i la funció
• Acumulació de placa bacteriana, que pot generar halitosi o mal alè
• Ingestió o aspiració del pírcing, que pot provocar grans complicacions
• Traumatismes en dents i genives, que poden provocar trencament de peces dentals i retracció de les genives

El pírcing a la llengua pot causar un pressió constant contra les dents posteriors que pot fer que es moguin i crear espais no naturals entre elles.

Aquests espais es poden convertir en trampes perfectes perquè s’hi acumulin aliments, i si no es netegen de manera adequada i regular, poden comportar l’aparició de càries:

• En cas d’infecció fins i tot es poden produir problemes cardíacs
• Hi pot haver interaccions amb empastaments fets amb plata, conegudes com a corrents galvànics

Cures

Per tots aquests motius, l’ideal seria evitar l’ús de pírcings a la cavitat oral. No obstant això, si es volen assumir aquests riscos, almenys es recomana:

• Triar un lloc de confiança en què es garanteixi la higiene, els materials estèrils i els professionals amb pous coneixements per evitar que s’encomanin malalties i hi hagi complicacions durant el procés.
• Fer una bona higiene del pírcing en la rutina diària de la cura de la boca (raspallat i ús de col·lutoris antisèptics). La boca és un ambient humit que conté milions de bacteris i, per tant, és un lloc ideal perquè s’hi generin infeccions. Això s’amplifica amb les perforacions, principalment a la llengua i, particularment, els dies immediatament posteriors al procediment.
• Evitar “jugar” amb el pírcing i mossegar-lo per reduir el risc de fractures dentals i de recessions de genives. Aquest contacte involuntari entre les dents i el pírcing pot fer que l’esmalt dental es desprengui i exposi les capes més sensibles de la dent —la dentina i la polpa—, que estan per sota. Una mossegada dura accidental del pírcing pot causar una esquerda en l’esmalt que es pot estendre fins al nervi de la dent i generar problemes més seriosos.
• En cas que es presenti algun tipus de símptoma o complicació és important anar a un odontòleg.

En definitiva, des del punt de vista de la cura dental, els suggeriments principals són: mantenir la boca neta mitjançant el raspallat regular de les dents, l’ús de fil dental i de col·lutori dental amb freqüència, treure’s els pírcings de tant en tant per netejar adequadament la llengua i, finalment, evitar jugar-hi (per exemple, fregar la llengua contra les dents, un hàbit fàcil de desenvolupar).

Si es fa esport de contacte, és recomanable treure’s els pírcings per evitar danys majors si es produeix un cop o un traumatisme. És important revisar sovint els extrems del pírcing per assegurar-se que no hi hagi perill d’ingerir-ne o aspirar-ne alguna de les parts.