Tipus de ponts dentals: diferències i beneficis
Els ponts dentals són un tipus de pròtesi que aporta una bona solució tant estètica como funcional per substituir les dents perdudes, per la qual cosa és un dels mètodes de tractament més comuns i que més es fan servir.
Els ponts es fixen sobre les peces dentals naturals amb un ciment especial. Per a fer-ho, es tallen les dents que posteriorment s’utilitzaran com a pilars per a col·locar damunt les corones dentals.
Tipus de ponts principals
Hi molts tipus i estils de ponts disponibles per remeiar les necessitats de restauració segons la condició oral específica de cadascú, a banda del material amb el qual estan construïts.
Ponts tradicionals
Són els que es col·loquen quan es tenen dents naturals a cada banda de l’espai que ha deixat la dent perduda. Proporcionen una comoditat excel·lent a l’hora de mastegar, ja que distribueixen la força de la mossegada normal compromesa per la falta de dents. Si la higiene i la cura a casa es mantenen en un nivell òptim, aquesta mena de ponts poden durar molt de temps.
L’inconvenient principal dels ponts tradicionals és que cal tallar i retirar força estructura dentària de les dents pilars per deixar lloc per a les corones.
Ponts d’extrem lliure (cantilever) o en voladís
Són els que tenen la peça pòntic ancorada només per un costat a la dent pilar. De vegades, això implica tallar menys peces, ja que només una peça pilar pot suportar un pont de dues. Tot i això, no es recomana aquesta mena de pont a la part posterior de la boca, on s’apliquen massa forces de masticació i, per tant, el braç de palanca sobre la dent pilar pot ser excessiva.
Pont de tipus Maryland
És un pont alat conegut per la seva naturalesa conservadora. En el disseny d’aquesta mena de ponts la peça pòntic té dues aletes laterals que s’ancoren sobre les dents adjacents per la cara interna. Es fan servir principalment a les dents frontals i el benefici principal és l’escassa preparació que requereixen les dents pilars. Això sí, cal fer una bona avaluació de la mossegada per determinar si aquesta opció és viable.
En definitiva, cada tipus de pont satisfà necessitats i situacions orals diferents. En general, continuen sent un mètode viable de tractament a l’hora de substituir les peces perdudes.
