Què són els nòduls de Bohn i com es tracten?

Els pares tot sovint es mostren neguitosos si noten la presència de bonyets (nòduls) grisos o blanquinosos a la boca del nadó. Aleshores ho consulten amb el pediatra, el qual pot diagnosticar lesions quístiques –per exemple, les dents neonatals o una infecció fúngica com la candidiasi–, però és molt probable que es tracti simplement dels nòduls de Bohn, quists benignes de queratina que surten a la boca del nadó. 

En aquest article tractem en profunditat els nòduls de Bohn i també altres quists gingivals.

Consideracions bàsiques sobre els nòduls de Bohn

Com hem vist es tracta de quistos compostos de queratina, una proteïna comuna en la nostra epidermis, pèls i ungles.

Són quistos de les glàndules mucoses que no superen els 3 mm i que tenen una consistència ferma i nodular amb un aspecte blanc grisós. 

Aquests quistos d’inclusió del nadó van ser descrits per primera vegada per Heinrich Bohn, un metge alemany, d’aquí el nom nòduls de Bohn. Tanmateix, hi ha una classificació més àmplia, segons l’origen d’aquests quistos gingivals, en la qual els principals quistos gingivals que es fan en el nadó són les perles d’Epstein i els nòduls de Bohn.

On surten?

Aquests nòduls es troben comunament a la boca del lactant damunt el paladar o les superfícies bucal o lingual de les crestes alveolars i, de vegades, al llarg de la unió entre el paladar dur i el paladar tou. 

A quina edat surten?

La franja d’edat en què aquestes lesions quístiques apareixen és dels 0 als 36 mesos.

Diferències entre les perles d’Epstein i els nòduls de Bohn

Tant les perles d’Epstein com els nòduls de Bohn són nòduls de queratina.

• Las perles d’Epstein apareixen al llarg de la rafe palatina mitjana i prou, és a dir, la part central del paladar que la divideix longitudinalment. La ubicació d’aquests quistos, doncs, ajuda a distingir les perles d’Epstein dels nòduls de Bohn.
• A més, l’origen de les perles d’Epstein són les restes que queden atrapades al llarg de la línia de fusió i són de naturalesa epitelial. 
• Un punt més de diferenciació és que les perles d’Epstein són blanques i poden ser força grans en comparació amb els petits nòduls de Bohn. A més, la preponderància de les Perles d’Epstein és més pronunciada en relació amb les manifestacions quístiques del nadó.

Per què apareixen les perles d’Epstein i els nòduls de Bohn?

La formació dels nòduls de Bohn i de les perles d’Epstein s’atribueix a la teoria segons la qual l’epiteli queda atrapat durant la formació intrauterina del paladar i això fa formar contingut quístic durant el desenvolupament.

Alternativament, altres teories suggereixen que la formació del paladar es produeix alhora que amb les restes epitelials de les glàndules salivals menors del paladar, les quals restes poden donar lloc a la formació d’aquests quists d’inclusió al mateix temps que el nadó creix progressivament.

Què puc fer si detecto els símptomes de les perles d’Epstein i els nòduls de Bohn en el meu nadó?

Una visita a l’odontòleg pot ajudar a descartar altres lesions que s’assimilin als nòduls de Bohn o les perles d’Epstein, com ara les anteriorment esmentades dents neonatals.

L’aparició d’aquests nòduls no només és inofensiva, sinó que també es cura per si sola. Les lesions desapareixen espontàniament, en termes generals, dins dels 3 mesos d’edat de l’infant, ja que el contingut de queratina quística es trenca a la cavitat bucal. Els nòduls de Bohn no solen presentar inflor o dolor i únicament se’n podria considerar l’extirpació si no desapareixen –cosa que s’esdevé molt rarament– o si tendeixen a engrandir-se fins al punt d’arribar a interferir en l’alimentació.

En definitiva, els nòduls de Bohn són inofensius i benignes, com qualsevol altra lesió oral en infants acabats de néixer. Consultar el dentista i vigilar la lesió, bé sigui perquè s’engrandeixen o bé perquè es trenquen espontàniament i desapareixen amb el temps, és l’única modalitat preventiva d’aquests quists d’inclusió en els nadons.