Què puc fer si tinc un forat a les dents

Les cavitats, també conegudes com a càries, són forats a les dents. Les càries són el segon trastorn de salut més comú.

Les càries són el resultat de dos factors principals: bacteris a la boca i una dieta alta en sucre i midó. És natural tenir bacteris a la boca, però es torna problemàtic en el cas d’una mala higiene bucal.

Com apareixen els forats

Els bacteris normals de la boca es combinen amb les restes d’aliments i la saliva i formen la placa, que és una substància enganxosa i invisible que s’acumula ràpidament. Els aliments rics en sucre o midó fan que la placa siguin més enganxosa. Si la placa es queda entre les dents durant uns quants dies, es torna més dura i es converteixen en una substància anomenada tosca.

Les càries es formen quan els bacteris a la placa i la tosca converteixen el sucre en àcid. Aquest àcid desmineralitza l’estructura dura de la dent, que amb el temps crea un punt tou o un forat a la dent.

La destrucció no s’atura aquí: quan l’esmalt es desgasta, l’àcid arriba a la capa següent de la dent. Aquesta capa, anomenada dentina, és més suau i susceptible a l’àcid. Els bacteris i l’àcid continuen treballant a través de la dent, cap a la polpa, i creen un forat cada vegada mes gran.

Símptomes de tenir una dent foradada

Sovint les càries no provoquen símptomes, per la qual cosa és molt important visitar el dentista i fer-se radiografies periòdicament perquè les càries es puguin diagnosticar i tractar aviat abans que creixin prou com per causar símptomes i per tant, problemes més greus.

A mesura que la cavitat progressa, la càries s’acosta al nervi (polpa) i pot causar dolor, que empitjora progressivament, especialment amb l’exposició a la calor, al fred, als aliments dolços o a les begudes. Si la càries es fa prou gran, part de la dent es pot fracturar i deixar un forat visible i la dent pot ser sensible a la pressió de mossegar. El mal alè o el mal gust de boca també en són símptomes.

Com prevenir els forats en les dents

Hi ha dos factors principals per prevenir la càries: higiene oral i canvi de dieta.

Una bona higiene bucal inclou raspallar-se les dents almenys dos cops al dia, fer-se una neteja dental professional cada sis mesos i sotmetre’s a un examen dental anualment per detectar el desenvolupament de càries. Fer servir fil dental també és una recomanació per arribar a netejar les zones on el raspall no arriba.

Reduir la quantitat de sucre, especialment les begudes i els sucs ensucrats, pot ajudar a prevenir les càries. Minimitzar la ingesta d’entrepans i evitar llepar dolços o caramels també hi pot ajudar, ja que produeixen un subministrament constant d’àcid a la boca.

Els segelladors dentals poden ajudar a prevenir la càries i s’apliquen amb més freqüència a les dents dels nens després que erupcionin les molars. Els segelladors són recobriments prims i plàstics a la superfície de les molars que eviten que s’hi acumuli la placa.

El fluor és una altra estratègia de prevenció de càries. El fluorur tòpic s’aplica amb freqüència com a part de les visites de rutina al dentista. També es pot recomanar una pasta dental o un col·lutori bucal amb fluor. No obstant això, quan es tracta de nens, les pastes dentals que contenen fluor s’han de monitoritzar de prop. Massa fluor pot causar dents deformades i groguenques.