Què és un fibroma i com afecta la salut dental?

Un fibroma oral és una reacció similar a una cicatriu benigna comuna causada per una irritació persistent de llarga durada a la boca.

Encara que fibroma oral és la denominació més comuna, també pot rebre els noms següents:

• Fibroma traumàtic
• Hiperplàsia fibrosa intraoral focal
• Nòdul fibrós
• Pòlip oral

Què causa el fibroma oral?

El fibroma és el tumor més comú dels teixits orals i es classifica com una hiperplàsia reactiva causada generalment per irritació local crònica. Encara que el fibroma d’irritació normalment desapareix si s’elimina la causa de fricció, alguns fibromes o proliferacions fibroses (creixement dels teixits) no estan associats amb un traumatisme oral crònic, com són el fibroma de cèl·lules gegants o la fibromatosi.

Aquest tipus de lesions s’observa amb més freqüència en adults grans, però es pot produir a qualsevol edat. Afecta l’1-2 % dels adults.

La causa acostuma a ser una irritació crònica provocada pel fet de mossegar-se les galtes o els llavis o pel fregament d’una dent aspra o de dentadures postisses o altres tipus de pròtesis dentals.

Sovint, els pacients són conscients que han estat traumatitzant una zona diverses vegades. Fins i tot poden admetre una masticació constant o crònica del creixement fibrós i cridar l’atenció del dentista. El comportament crònic del pacient sovint es converteix en una pràctica diària estàndard i pot fer que el fibroma continuï augmentant de mida.

Com és el fibroma oral?

Un fibroma oral es presenta com una pàpula suau i ferma a la boca. Acostuma a ser del mateix color que la resta del revestiment de la boca, però de vegades és més pàl·lid o, si ha sagnat, pot tenir un color fosc. La superfície externa es pot ulcerar a causa d’un traumatisme o tornar-se aspra i escatosa. En general, té forma de cúpula, però pot tenir una tija curta com un pòlip (pediculat). Si s’ha desenvolupat sota una dentadura postissa, pot ser pla amb forma de fulla.

La ubicació més comuna d’un fibroma oral és a l’interior de la galta, on s’uneixen les dents superiors i inferiors. Altres llocs comuns inclouen les vores de la llengua, les genives i l’interior del llavi inferior.

A part del tacte i l’aparença, els fibromes orals no causen cap símptoma. Es desenvolupen durant setmanes o mesos fins a assolir una mida màxima, generalment d’aproximadament 1 cm de diàmetre, però de vegades poden ser més grans.

Com es diagnostica?

El diagnòstic de fibroma oral se sospita clínicament quan hi ha els antecedents habituals i les troballes de l’examen intraoral. Se’n pot fer una biòpsia per excloure altres afeccions o per extirpar la lesió. La histologia mostra teixit fibrós dens típic amb relativament poques cèl·lules. L’epiteli suprajacent pot estar ulcerat, desgruixat o engruixit.

Altres lesions similars

Un fibroma oral acostuma a ser una lesió solitària. Quan hi ha moltes lesions, cal considerar diagnòstics diferencials. Un diagnòstic diferencial pot incloure el següent:

• Neurofibroma: massa de creixement lent que generalment es troba a la llengua o a la mucosa bucal, però també en altres ubicacions.
• Neurilemmoma: es presenta amb més freqüència a la llengua i acostuma a anar acompanyat d’una mica de dolor.
• Lipoma: generalment té un to groc a causa del contingut de lípids.
• Fibroma ossificant perifèric: es presenta a la geniva.
• Fibrosarcoma: molt estrany, però cal descartar tots els tumors de teixits tous. Els fibrosarcomes són indolors, però augmenten de mida gradualment.

Tractament

En cas que es requereixi tractament, l’única opció és l’escissió quirúrgica amb marges estrets. Pot tornar a aparèixer després de la cirurgia si la font d’irritació continua. Per tant, també és important controlar l’origen de la irritació. Els fibromes orals no desapareixen sense tractament.

Per això, és important fer que els pacients abandonin els hàbits crònics com ara mossegar-se les galtes i/o els llavis, per ajudar, d’aquesta manera, a minimitzar el trauma en els teixits bucals.

L’odontòleg ha de determinar si el pacient es mossega l’àrea durant la nit, durant el dia o en altres moments específics. Els protectors nocturns poden ser útils per als pacients que tenen aquest hàbit durant la nit.

Si es determina que el problema és l’estrès ocasional, es poden suggerir tècniques de reducció de l’estrès. Les noves estratègies d’afrontament són crucials per canviar un hàbit negatiu crònic i modificar la manera en què reaccionem als factors estressants. Algunes tècniques útils poden ser l’exercici o la meditació.

Si el pacient fuma o beu alcohol, hi ha d’haver una preocupació més gran relacionada amb els possibles canvis futurs que les lesions es malignifiquin. És important que l’odontòleg suggereixi una biòpsia si hi ha algun indici que l’àrea de preocupació podria ser maligna. Sempre s’ha de considerar la biòpsia quan el creixement oral continua després d’haver retirat l’element de fricció original.