Què és i com es tracta la sobreoclusió?
La sobreoclusió és una maloclusió en què les dents superiors frontals sobresurten excessivament sobre les dents inferiors.
Aquesta mena de maloclusió sovint és hereditària. La forma de la mandíbula, com altres característiques físiques, es pot transmetre de generació en generació. Els hàbits infantils, com llepar-se el dit i fer servir xumet, són altres possibles causes de la sobreoclusió.
Hàbits infantils
La succió del polze es coneix com a comportament de succió no nutritiva, cosa que significa que el moviment de succió no proporciona cap nutrició com ho faria la lactància. Quan aquest hàbit continua més enllà dels 3 o 4 anys o quan apareixen les dents permanents, la pressió que crea la succió i el dit poden fer que les dents permanents entrin en un angle anormal.
L’ús del xumet és una altra forma de succió no nutritiva. Pot causar una sobreoclusió igual que llepar el polze.
Empenta de la llengua
L’empenta de la llengua es produeix quan la llengua pressiona les dents frontals cap a endavant. Tot i que això generalment dona lloc a una maloclusió coneguda com a mossegada oberta, de vegades també pot causar una sobreoclusió.
Això és més comú en infants, però pot continuar fins a l’edat adulta. Pot ser causada per diversos factors, com les amígdales inflamades crònicament i mals hàbits de deglució.
En adults, també la pot causar l’estrès. Alguns adults empenyen la llengua mentre dormen.
Problemes que causa la sobreoclusió
La sobreoclusió pot causar problemes de salut segons la gravetat. Els problemes que pot causar inclouen:
- Impediments en la parla.
- Problemes respiratoris.
- Deficiències de masticació.
- Mal a altres dents i genives.
- Mal en mastegar o mossegar.
- Alteracions en l’aparença de la cara.
Tractament de la sobreoclusió
Tret que la sobreoclusió sigui servera i causi problemes seriosos, el tractament no és mèdicament necessari.
Si hi ha cap problema amb l’estètica i l’aparença del somriure, caldrà visitar l’ortodoncista, que determinarà el millor pla de tractament segons la situació.
Tractament amb bràquets
El tractament d’ortodòncia amb bràquets és el tractament més comú, i aconsegueix amb el temps moure gradualment les dents i obtenir un somriure més harmònic.
De vegades, quan el maxil·lar superior és massa petit per acomodar les dents permanents, cal expandir el paladar. Aquest procediment es fa amb un aparell especial que té dues peces que s’adhereixen als molars superiors i un cargol d’expansió que va separant les dues peces gradualment per eixamplar el paladar.
Ortodòncia invisible
L’ortodòncia invisible també es pot fer servir per tractar aquesta mena de maloclusions en adolescents i adults. Aquesta mena de tractament consisteix a anar col·locant una sèrie d’alineadors de plàstic transparent, que estan fets a mida i que van canviant gradualment la posició de les dents.
Cirurgia ortognàtica
La cirurgia ortognàtica es fa servir per tractar problemes greus, sobretot en casos en què ja no hi ha creixement, per corregir la relació entre els maxil·lars superior e inferior.