Quan cal fer una frenectomia?
A la boca, un fre és un bocí de teixit tou que s’estén en una línia prima entre els llavis i les genives, tant a la part superior de la boca com a la part inferior.
També hi ha un fre que s’estén al llarg de la base de la llengua i es connecta amb el terra de la boca. El fre pot variar en gruix i longitud segons la persona.
Si un fre o més s’interposen en l’ús normal de la boca o es laceren de manera repetida, un odontòleg pot recomanar que s’extreguin quirúrgicament. Aquest tipus de cirurgia es denomina frenectomia.
Frenectomia, què és i en quins casos cal fer-la?
Una frenectomia és un procediment en què es talla o modifica teixit d’unió. Els procediments de frenectomia són força comuns, especialment durant l’etapa infantil de la vida. La majoria de les vegades, el procediment oral està destinat a resoldre el lligament de la llengua o dels llavis.
Si el fre és massa curt o massa atapeït, pot interferir en la lactància, la deglució o el desenvolupament de la parla.
Frenectomia lingual i frenectomia labial
El fre lingual connecta la llengua amb el terra de la boca. La longitud del fre lingual varia d’una persona a una altra. En alguns casos, les persones neixen amb un fre lingual molt curt. Aquest fre escurçat restringeix el moviment de la llengua.
Aquesta condició també s’anomena anquiloglòssia, es presenta en gairebé el 5 % dels nadons i és més comuna en nens que en nenes.
El fet de tenir un fre lingual curt pot interferir en la lactància materna durant la infància i el desenvolupament de la parla a mesura que el nen creix.
Un procediment ràpid anomenat frenectomia lingual pot donar a la llengua un rang de moviment més gran.
D’altra banda, el fre labial connecta el llavi superior amb l’àrea de les genives justament damunt dels incisius centrals.
Si aquest fre és més curt del que és normal, pot causar dificultats en el desenvolupament de la parla. Aquesta condició és un tipus d’adherència labial.
L’adherència dels llavis també pot plantejar un problema en el desenvolupament dental i dificultar la neteja completa de les genives i les dents frontals. Això augmenta el risc de malaltia de les genives i altres complicacions dentals. Com a solució, una frenectomia labial pot donar més mobilitat al llavi superior.
Frenectomia, com és la intervenció?
En la majoria dels casos, el procediment de la frenectomia oral és força senzill. En primer lloc, s’aplica un anestèsic local per adormir la zona. Després, l’odontòleg talla ràpidament el fre amb un bisturí, unes tisores quirúrgiques o un instrument de cauterització.
Si el lligament del llavi és més complicat, és possible que calgui donar alguns punts de sutura per tancar la incisió.
Una frenectomia també es pot fer amb làser. Bàsicament es tracta del mateix procediment que una frenectomia oral tradicional. L’única diferència és que el procediment es fa amb un làser, la qual cosa minimitza el risc d’infecció i de pèrdua de sang.
El fre labial i el fre lingual típicament s’identifiquen en els nadons.
Frenectomia en nadons
Una frenectomia és relativament senzilla de fer en un nadó. Els riscos i les complicacions són mínims.
De vegades, els nadons que tenen aquestes afeccions no s’alleten bé del tot. Aquest fet pot provocar un augment lent o la pèrdua de pes en el nadó. A més, si el nadó té frens curts als llavis o a la llengua, la mare pot sentir més dolor quan l’alimenta.
Frenectomia en adults
A mesura que s’envelleix, la cavitat oral canvia significativament. Si tot i tenir un fre curt, la parla es desenvolupa amb normalitat i no hi ha problemes per menjar i beure, és possible que no calgui tractar-lo.
Tanmateix, un fre curt pot fer que les genives de les dents anteroinferiors s’allunyin i provocar una recessió de les genives. També pot restringir la mobilitat de la llengua o la capacitat per moure els llavis.
En aquests casos, es pot considerar la possibilitat de fer una frenectomia en adults.
El procediment és el mateix que en el cas dels nens, amb la diferència que pot requerir un temps de recuperació més llarg.
Cures després de la intervenció
La recuperació després d’una frenectomia oral acostuma a ser senzilla.
És important mantenir l’àrea neta, cosa que és força fàcil per als pacients lactants.
En el cas dels adults, és recomanable canviar la dieta durant els primers dies. Si queden restes d’aliments en l’àrea afectada, pot augmentar el risc d’infecció.
Després d’una frenectomia oral, l’odontòleg pot prescriure antibiòtics orals per prevenir infeccions o possibles complicacions.
Al cap d’un o dos dies, l’àrea hauria de començar a guarir-se. Al cap d’una setmana, l’àrea comença a cicatritzar i es poden reprendre totes les activitats habituals.
