Causes de la pèrdua d’os dental i com aturar-ho

En aquest article veurem quines són les principals causes de pèrdua d’os dental i de disminució de la densitat òssia, com es prevé i quins tractaments principals hi ha. També veurem els implants dentals o l’empeltament d’os.

Causes principals de la pèrdua d’os dental

Periodontitis crònica

La pèrdua òssia de l’os alveolar tant de la mandíbula com del maxil·lar superior és una conseqüència comuna de la periodontitis crònica i de la pèrdua de dents. En el cas de la periodontitis, els bacteris van destruint gradualment l’os i els lligaments periodontals que connecten la dent als maxil·lars.

Falta de recanvi de dent

La causa més comuna de pèrdua òssia és la pèrdua de dents que no se supleixen, especialment quan són diverses dents seguides. L’os dels maxil·lars es conserva mitjançant la pressió i l’estímul a l’hora de mastegar. Quan s’extreuen dents, l’os es reabsorbeix. En el primer any després de l’extracció de la dent es perd el 25 % de l’os. Aquesta pèrdua d’os continua amb el pas del temps.

L’os alveolar forma les crestes en les quals estan incrustades les dents. Aquestes crestes s’atrofien tant verticalment com horitzontalment si es perden o s’extreuen les dents que hi van allotjades.

Un dels casos més extrems de pèrdua d’os per falta de dent és el de l’extracció dels molars del maxil·lar superior. La desaparició d’aquestes peces pot provocar una reabsorció addicional de l’os a causa de l’expansió de la cavitat sinusal. Sense dents a lloc, la pressió de l’aire en la cavitat sinusal pot fer que es reabsorbeixi l’os que recobreix els sins nasals.

Amb una dentadura postissa n’hi ha prou per suplir-la?

Canviar dents per dentadures postisses completes o parcials no resol el problema, ja que les dentadures postisses exerceixen una quantitat molt petita de pressió masticatòria sobre l’os en comparació amb les dents naturals.

Ben al contrari, les dentadures postisses poden accelerar la pèrdua òssia si desgasten les crestes de l’os sobre les quals es col·loquen. Cada vegada que es mastega o se serren les dents s’està exercint pressió sobre la cresta, fet que provoca reabsorció. Aquesta és la causa principal dels problemes continuats a l’hora d’ajustar les dentadures postisses. Això també comprèn la dificultat o dolor quan es prova de mastegar amb les peces.

Les persones que fan servir dentadures postisses poden experimentar una altra conseqüència greu de la pèrdua òssia: el col·lapse del terç inferior de la cara.

La pèrdua de l’os de la cresta acosta la barbeta al nas i això fa que la mandíbula sobresurti i el nas sembli que sobresurti més perquè el llavi superior s’ha arrugat. Apareixen arrugues profundes al voltant de la boca i la pell de les galtes esdevé flonja. Aquest col·lapse facial provoca una aparença molt envellida.

Dents desalineades

La pèrdua òssia també la poden causar les dents desalineades i això crea una situació en què no es produeix una masticació normal, fet que provoca la pèrdua de l’estímul que demana l’os.

Infeccions i tumors

L’os també es pot perdre per una infecció que afecta l’os o per la presència d’un tumor gran a la cara que normalment requereix l’extirpació del tumor en qüestió i part de la mandíbula.

Com prevenir la pèrdua d’os dental?

La pèrdua òssia es pot prevenir col·locant dents de substitució amb una arrel que pugui exercir la mateixa pressió o una pressió similar a la de les dents naturals. Això s’aconsegueix substituint les dents individuals per implants dentals, o usant un pont o una dentadura postissa fixa sobre diversos implants.

Un implant d’una sola dent o un pont dental amb tres o quatre dents que sostenen dos implants proporcionen un poder de masticació del 99 % de la força de mossegada natural. Una pròtesi amovible que es reté amb implants dentals proporciona prop del 70 al 80 % de la força de masticació normal i ajuda considerablement a prevenir la pèrdua òssia.

Pèrdua de densitat òssia

Quan els ossos perden densitat, es tornen més porosos. La pèrdua de densitat és molt menys comuna que la pèrdua de volum ossi, però és un fet a què cal parar-hi atenció. 

L’os pot perdre densitat per causa d’una varietat de factors, que inclouen:

• la dieta
• el desequilibri hormonal
• les malalties
• l’estil de vida
• la pèrdua de dents

La baixa densitat de l’os alveolar es pot detectar amb anticipació mitjançant la captura d’imatges 3D amb els escàners CT de feix cònic. Com més blanc és el color de l’os en la radiografia, més dens és. A l’hora de planificar la col·locació d’implants, si tenim en compte tot això es podran evitar les àrees de baixa densitat.

Tractament per a quan ja s’ha perdut l’os: empelt ossi

En els casos en què ja s’ha perdut os, és possible que es necessiti un empelt d’os per proporcionar una base òssia suficient per col·locar-hi implants dentals. Cal tenir prou altura de cresta per qualsevol reemplaçament de dents amb implants i si s’han de reemplaçar les dents posteriors (molars), també cal una amplada de cresta suficient per fer-ho.

Aquests empelts ossis també es fan servir per reparar l’os que s’ha fet malbé i perdut al voltant de les dents que han patit una malaltia greu de les genives.

Un empelt d’os no solament supleix l’os perdut, sinó que també estimula la mandíbula perquè torni a créixer i finalment substitueixi l’empelt d’os amb el mateix os sa del pacient. Hi ha una àmplia varietat de diverses classes de material d’empelt ossi.

Normalment es col·loca l’empelt ossi al mateix temps que l’implant, si no és que la pèrdua òssia sigui molt greu, per a la qual cosa és possible que s’hagi d’efectuar com a un procediment separat. 

Quan s’han extret els molars superiors, l’os de la cresta es reabsorbeix i la cavitat sinusal s’eixampla, de manera que finalment l’os que separa la cavitat sinusal i la cavitat oral és molt prim.

Els implants dentals no es poden col·locar en ossos tan prims i en aquests casos s’ha de practicar una elevació dels sins nasals. El si s’eleva empenyent suaument cap amunt la membrana que recobreix el si i empaquetant material d’empelt ossi a l’espai on hi havia la cavitat del si. Quan el material de l’empelt ossi s’hagi integrat completament amb el maxil·lar, es podran col·locar implants.

Una bona planificació obtinguda d’un bon estudi a través d’imatges 3D amb els escàners CT de feix cònic, permet veure les dents, els maxil·lars i les estructures que s’hi relacionen en una vista completa de 360º. Amb això, podem mesurar tant l’amplada com l’altura exacta de les crestes alveolars i avaluar la quantitat d’empelt ossi que realment es necessita, si escau.