Onicofàgia: mossegar-se les ungles i conseqüència en les dents

L’onicofàgia és l’hàbit compulsiu de rosegar-se les ungles. És una pràctica d’allò més comuna que pot començar en la infantesa i continuar durant tota la vida amb totes les conseqüències que comporta. La deterioració que es produeix en les ungles i com això afecta l’aparença de les mans és preocupant.

Aquest hàbit pot fer malbé el llit unguial (la pell localitzada sota l’ungla) i deixar les ungles trencades i desiguals. A més, és un hàbit que pot provocar una varietat de complicacions de salut bucal.

No hi ha una causa clara del perquè ens mosseguem les ungles, si bé la majoria de vegades s’associa a l’estrès. És un hàbit que sovint comença en la infantesa com a una progressió natural de mamar-se el dit o fer la pipa. Rosegar-se les ungles pot ajudar a alleujar la tensió, l’ansietat, l’estrès o l’avorriment. Quan ens trobem en una situació que provoqui aquestes reaccions, probablement ens mossegarem les ungles. Desafortunadament, pot ser un hàbit difícil d’eliminar, fins i tot si s’és conscient que s’està fent malbé la salut bucal cada vegada que es roseguen.

Què passa si et mossegues les ungles? Possibles problemes en la salut bucodental

Mossegar-se les ungles pot afectar seriosament la salut de les genives i les dents de diverses maneres. Aquests són alguns dels problemes que podem trobar si ens mosseguem les ungles:

• Erosió, estelles i clivelles: la fricció de les dents contra les ungles pot desgastar progressivament l’esmalt o fins i tot fer que les dents s’estellin o clivellin.
• Les ungles es tornen més dures quan es roseguen constantment, és a dir, cada vegada és més difícil mossegar-les i això les fa empitjorar com més duri l’hàbit.
• Maloclusió i diastemes: rosegar-se les ungles no només danya les dents, sinó que també, si s’hi exerceix pressió, pot fer que es moguin i se separin, fet que provoca maloclusions (problemes en la mossegada) i espais, i afecta el somriure.
• Reabsorció de las genives: rosegar-se les ungles també pot afeblir les arrels de les dents i fer que l’os dels maxil·lars es reabsorbeixi, la qual cosa implica que la dent o les dents afectades es moguin i s’acabin perdent.
• Gingivitis: una gran quantitat de brutícia i gèrmens queden atrapats sota les ungles i si ens les mosseguem, els bacteris es transfereixen a la boca. Això pot provocar malalties de les genives.
• Bruxisme: l’hàbit de mossegar-se les ungles pot fer augmentar el risc de desenvolupar l’hàbit crònic del carrisqueig de dents, fet que comporta encara més problemes de salut oral, juntament amb mals de cap i molèsties en l’articulació temporomandibular o ATM, que pot provocar mal de mandíbula o dificultats per mastegar.

Més conseqüències de mossegar-se les ungles

Amb aquesta pràctica també augmenta el risc de paroníquia, una infecció de l’ungla. Els símptomes que presenta inclouen l’aparició d’un àrea dolorosa, vermella i inflada al voltant de l’ungla, tot sovint a la cutícula, o en el lloc d’un padrastre (carn que s’alça al voltant de l’ungla). Si la infecció és bacteriana, fins i tot hi pot haver una acumulació de pus i provocar la pèrdua de l’ungla.

Com deixar de mossegar-se les ungles

Trencar qualsevol hàbit és difícil i rosegar-se les ungles no és pas diferent. Sovint, és possible que ni tan sols ens adonem que ho estem fent, i això pot fer que sigui molt més difícil deixar-ho de fer. Tanmateix, és fonamental mirar de trencar amb aquest hàbit si volem protegir i mantenir una bona salut bucodental. A continuació, expliquem algunes estratègies que ajuden a eliminar aquest hàbit:

• Trobar una altra cosa per fer amb les mans quan estem nerviosos, com ara jugar amb una pilota antiestrès.
• Mantenir unes ungles curtes i cuidades de manera regular.
• Aplicar-se un esmalt d’ungles amb mal gust perquè si ens les roseguem s’associï amb un gust desagradable.
• Identificar activitats o factors que desencadenin l’hàbit de mossegar-se les ungles i planejar fer una altra cosa per substituir-lo. El fet de saber què ho desencadena pot ajudar a planificar amb anticipació i fer alguna cosa que ho supleixi.
• Eliminar l’hàbit de manera gradual. Començar només amb alguna ungla per deixar de rosegar-la. Anar afegint més ungles a la prohibició de mossegar-les fins que no en roseguem cap.
• Demanar a les persones que ens envolten que ens deturin cada vegada que comencem a mossegar-nos les ungles.

Totes aquestes estratègies poden ajudar a trobar una manera millor d’afrontar les emocions negatives, i també ajudaran a evitar una visita al dentista per un problema dental greu que ve provocat per l’hàbit de mossegar-se les ungles.