Odontologia mínimament invasiva: tractaments
L’odontologia mínimament invasiva (OMI) és un concepte que pot abraçar tots els aspectes de l’odontologia i els tractaments per a la cura de la salut bucodental.
L’objectiu més important és la preservació del teixit, per a la qual cosa cal evitar que la malaltia es produeixi o cal interceptar-ne el progrés amb la mínima pèrdua de teixit possible.
Implica que no es facin petits empastaments per restaurar lesions incipients o que no s’extreguin quirúrgicament els queixals del seny o terceres molars impactats sense símptomes com a procediments de rutina.
Filosofia de l’odontologia mínimament invasiva
El concepte tanca la bretxa tradicional entre la prevenció i els procediments quirúrgics, que és just el que necessita l’odontologia actualment.
Manteniment dels teixits
Els tractaments mínimament invasius ofereixen bons resultats sense sacrificar l’estructura dental sana i renunciar a mantenir les dents naturals fins a una edat avançada. L’objectiu és treballar per mantenir les estructures de suport i el teixit dental vital i sa tant temps com sigui possible.
L’odontologia mínimament invasiva advoca pel canvi de “reemplaçament” a “reparació”: ara hi ha una nova priorització pel respecte del teixit original. L’ús de trepants i els empastaments grans s’han convertit més en un últim recurs que no pas en una resposta instintiva.
Ús de la tecnologia
Aquest tipus d’odontologia és possible gràcies a les novetats tecnològiques i a l’aparició de materials innovadors que s’han desenvolupat en els últims anys.
Els tractaments restauradors tradicionals que inclouen moltes perforacions s’han arraconat i l’odontologia mínimament invasiva està de moda. Aquest enfocament de menys és més és efectiu i molt més reconfortant tant per als adults com per als infants.
Gràcies als últims materials, dispositius i tècniques biocompatibles, es poden aconseguir els mateixos resultats o encara millors a un cost biològic molt més petit.
A més, a les clíniques dentals hi ha aparells de diagnòstic de raigs X que ofereixen imatges d’alta definició, qualitat i detall de la situació de la boca i les dents, sense haver de fer proves invasives i sotmetre el pacient a un excés de radiació.
Comunicació i prevenció
La comunicació i la confiança entre l’odontòleg i el pacient és molt important. L’odontòleg s’ha de comprometre a informar el pacient de tots els conceptes necessaris per prevenir malalties perquè aquest pugui adoptar un compromís proactiu en la prevenció i en el tractament dels problemes. D’aquesta manera es poden desenvolupar tot tipus de protocols per aconseguir un diagnòstic precoç i prevenir problemes futurs.
Exemple de tractament: la càries
Un exemple de cas típic d’odontologia mínimament invasiva és el plantejament del tractament de la càries.
Tradicionalment, la càries dental s’ha tractat mitjançant l’ús de la turbina i l’ompliment amb diferents materials.
Objectius del tractament
En aquest cas, l’odontologia mínimament invasiva té dos objectius:
- Aturar la càries.
- Preservar la màxima quantitat possible d’estructura dental.
Aquest segon objectiu és possible quan es tracten lesions de càries primerenques i moderades.
Estratègia: enfocament basat en l’evidència
L’estratègia consisteix a:
- Detectar les lesions de càries precoces.
- Fer una avaluació integral del risc de càries.
- Prendre decisions clíniques i crear un pla d’atenció personalitzat.
En definitiva, és una pràctica clínica nova que aconsegueix els seus objectius mèdics i estètics mitjançant:
- La prevenció.
- El diagnòstic precoç.
- L’ús de tècniques i tractaments menys agressius.
Conclusió
Aquesta disciplina permet abandonar tractaments més agressius, com els talls que es fan per col·locar corones de metall i porcellana, recuperar la forma, la funció i l’estètica perduda de les dents d’una manera més respectuosa i aconseguir la conservació màxima dels teixits sans. L’odontologia mínimament invasiva està íntimament relacionada amb els avenços tecnològics.
A l’hora de fer qualsevol tractament, s’intenta ser el mínim d’invasiu possible per preservar la màxima estructura dels teixits dentals i bucals i per evitar malmetre o eliminar els teixits sans.
Es fan servir biomaterials que s’integren a la cavitat bucal, amb la qual cosa es crea un baix impacte visual i biològic, i s’evita l’ús d’aquells materials que poden provocar efectes secundaris, com l’amalgama de plata, pel seu contingut en mercuri.
L’odontologia preventiva i les rutines de salut bucodental continuen sent primordials per tenir un somriure saludable. La prevenció és una pedra angular de l’odontologia mínimament invasiva. Les exploracions dentals continuen avaluant el risc de càries i les lesiones propenses a la càries per detectar i prevenir les malalties.
La investigació capdavantera confirma que hi ha moltes estratègies en què l’estructura original de la dent pot ajudar a reparar-se a si mateixa mitjançant la remineralització. Els nous materials biocompatibles permeten als dentistes tractar les lesions per evitar futures obturacions de càries.
