La mala olor de les dents: càries, endodòncies i altres   

El mal alè, clínicament anomenat halitosi, pot ser el resultat de mals hàbits de salut bucodental o pot ser un signe d’altres problemes de salut. El mal alè també pot empitjorar pels tipus d’aliments que es mengen i per altres hàbits d’estil de vida poc saludables. 

Possibles causes de la mala olor de les dents 

Alimentació

Bàsicament, tot el menjar ingerit comença a descompondre’s a la boca. A més, els aliments s’absorbeixen al torrent sanguini i es traslladen als pulmons, cosa que afecta l’aire que exhalem. Si es mengen aliments amb olors fortes com l’all o la ceba, el raspallat i l’ús del fil dental, fins i tot el col·lutori bucal, simplement encobreixen l’olor temporalment. L’olor no desapareixerà del tot fins que els aliments s’hagin digerit completament.         

Acumulació de bacteris i dèficit d’higiene bucodental

El fet de no tenir uns bons hàbits d’higiene bucodental també pot generar mal alè. Si no es raspallen les dents ni es passa el fil dental cada dia, les partícules de menjar poden romandre a la boca, cosa que promou el creixement bacterià entre les dents, al voltant de les genives i a la llengua. Això provoca mal alè.             

Gingivitis i periodontitis

La inflamació de les genives, gingivitis, per una mala higiene dental també pot causar mal alè.         

A més, els bacteris que causen la mala olor i les partícules d’aliments poden causar mal alè si les dentadures postisses no es netegen adequadament.             

La mala olor persistent o el mal gust de boca poden ser un senyal d’advertència de malaltia de les genives, la malaltia periodontal. La malaltia de les genives la causa l’acumulació de placa bacteriana a les dents. Els bacteris fan que es formin toxines que irriten les genives. Si la malaltia de les genives no es tracta, pot danyar les genives i l’os de manera irreversible.

Xerostomia

La condició mèdica de boca seca, anomenada xerostomia, també pot causar mal alè. La saliva és necessària per humitejar la boca, neutralitzar els àcids produïts per la placa i eliminar les cèl·lules mortes que s’acumulen a la llengua, les genives i les galtes. Si no s’eliminen, aquestes cèl·lules es descomponen i poden causar mal alè. La boca seca pot ser un efecte secundari d’ingerir certs medicaments, de problemes de les glàndules salivals o de la respiració contínua per la boca. De fet, l’alè matutí és pitjor per a les persones que dormen amb la boca oberta.                          

Tabac 

Fumar o mastegar productes a base de tabac també pot causar mal alè, tacar les dents, reduir la capacitat d’assaborir els aliments i irritar les genives.                  

Altres causes dentals del mal alè    

Inclouen:

• Pròtesis dentals mal ajustades  
• Infeccions per fongs a la boca
• Presència de càries 

Moltes altres malalties poden causar mal alè, entre d’altres, al·lèrgies estacionals, infeccions del tracte respiratori, com ara pneumònia o bronquitis, infeccions sinusals a llarg termini, degoteig nasal, diabetis, reflux àcid crònic, problemes gastrointestinals, infecció pulmonar crònica i problemes hepàtics o renals.         

Com es pot combatre el mal alè? 

El mal alè es pot reduir o prevenir amb una bona higiene bucal:

• Raspallar-se les dents dues vegades al dia amb pasta dental amb fluor ajuda a eliminar les restes de menjar i la placa.           
• Després de menjar cal raspallar-se les dents.   
• Cal raspallar també la llengua o fer servir un raspador de llengua. Els bacteris a la llengua poden contribuir al mal alè.           
• Si no hi ha possibilitat de raspallar-se les dents després d’un àpat, convé esbandir-se bé la boca amb aigua per eliminar, almenys, totes les restes de menjar que es pugui.             
• Cal canviar el raspall de dents cada 2 o 3 mesos o després d’una malaltia.                
• És important fer servir fil dental o un netejador interdental per eliminar les partícules de menjar i la placa entre les dents.   
• Cal utilitzar un col·lutori bucal antibacterià almenys dues vegades al dia. El col·lutori bucal antisèptic pot ajudar a matar els bacteris que causen el mal alè i la placa que pot provocar gingivitis, una forma primerenca i lleu de la malaltia de les genives.
• Les dentadures postisses s’han de treure després de cada àpat i netejar-les a fons abans de tornar-les a col·locar a la boca.   
• També és important netejar els aparells ortopèdics i els retenidors d’ortodòncia segons les indicacions de l’ortodontista.     
• Cal visitar el dentista regularment, almenys dues vegades l’any. Després d’un examen oral i una neteja dental professional podrà trobar i tractar la malaltia periodontal, la boca seca o altres problemes que poden ser la causa del mal alè.                  
• Cal deixar de fumar i de mastegar productes a base de tabac.
• Cal beure molta aigua. Això mantindrà la boca humida. Mastegar xiclet sense sucre o llepar caramels sense sucre també estimula la producció de saliva, cosa que ajuda a eliminar les partícules d’aliments i els bacteris.  
• Cal menjar més fruita i verdura. Les pomes, les pastanagues, l’api i altres fruites i verdures dures ajuden a eliminar la placa que causa la mala olor i les partícules de menjar a la boca.

En la major part dels casos, és l’odontòleg el que pot tractar la causa del mal alè. Si el dentista determina que la boca està sana i l’olor no és d’origen oral, és possible que t’enviï al metge de capçalera o a un especialista per determinar la font de l’olor i el pla de tractament.