Com eren els primers bràquets i aparells d’ortodòncia?

L’ortodòncia és una branca de l’odontologia que s’ocupa de corregir la posició de les dents i la mandíbula per aconseguir una alineació millor i una funció dental correcta.

Al llarg de la història, l’ortodòncia ha experimentat avenços significatius en termes de tècniques, materials i coneixements científics:

• Antigues civilitzacions: s’han trobat evidències que les antigues civilitzacions, com l’egípcia i la grega, ja estaven interessats en la correcció dental. A l’antic Egipte, es feien servir arams d’or per mantenir les dents a lloc, mentre que a l’antiga Grècia, Hipòcrates va descriure  l’ús de dispositius per corregir la posició de les dents.  
• Segle xviii: Pierre Fauchard, un destacat dentista francès conegut com el “pare de l’odontologia moderna”, va desenvolupar el primer aparell ortodòntic funcional. L’enfocament se centrava a corregir la mossegada i la posició de les dents fent servir dispositius que exercien pressió. 
• Segle xix: en aquest període es van produir avenços significatius en l’ortodòncia. Edward Hartley Angle, considerat el “pare de l’ortodòncia moderna”, va introduir el concepte de maloclusió i va desenvolupar tècniques per corregir-la. Angle també va fundar la primera escola d’ortodòncia el 1900.
• Segle xx: durant aquest segle, l’ortodòncia va experimentar avenços tecnològics i científics significatius. S’hi van introduir nous materials, com l’acer inoxidable, que van permetre desenvolupar els bràquets més efectius i còmodes. També s’hi va introduir la radiografia, cosa que va permetre avaluar i planificar millor els tractaments ortodòntics.                    

S’ha experimentat un progrés significatiu al llarg de la història, des dels primers intents en les antigues civilitzacions fins al avenços moderns en tecnologia i materials. 

Aquests avenços han permès corregir de manera més eficient i precisa la posició dental, cosa que ha millorat l’estètica i la funció de les dents i la mandíbula.

L’era dels bràquets   

Els bràquets són un dels components fonamentals dels tractaments d’ortodòncia. Al llarg de la història, els bràquets han experimentat canvis significatius en termes de disseny, materials i tècniques d’aplicació.         

• Segles xviii i xix: per als primes intents de corregir la posició dental es feien servir dispositius metàl·lics per mantenir les dents a lloc. Aquests dispositius primitius consistien en arams d’or o plata amb què s’embolicaven les dents.                      
• Segle xx: durant aquest segle, es van produir avenços significatius en els bràquets, cosa que va permetre controlar i corregir millor la posició dental.               
• 1920-1930: Edward Angle, considerat el “pare de l’ortodòncia moderna”, va introduir els bràquets Edgewise. Aquests bràquets tenien una forma rectangular i permetien controlar millor la posició dental. Es feien servir bandes metàl·liques al voltant de les dents posteriors i bràquets individuals a les dents frontals.            
• 1970-1980: es van introduir els bràquets de metall preajustats. Aquests bràquets tenen una forma més petita i perfilada, cosa que els feia més còmodes per als pacients. També es feia servir un arc rectangular d’acer inoxidable que s’inseria en els bràquets per aplicar la pressió necessària per moure les dents.       
• 1990-2000: es van desenvolupar els bràquets de ceràmica, que eren més estètics que els bràquets metàl·lics tradicionals. Aquests bràquets eren transparents o del color de la dent, de manera que eren menys visibles.             
• 2000 en endavant: es van introduir els bràquets autolligables, que eliminaven la necessitat de lligadures elàstiques per subjectar l’arc a lloc. Aquests bràquets feien servir clips o portes que mantenien l’arc en la seva posició. Els bràquets autolligables permeten que hi hagi menys fricció i un moviment dental més eficient.       

A més d’aquests avenços en el disseny dels bràquets, també s’han fet servir materials més avançats, com l’acer inoxidable, la ceràmica, el plàstic i el safir, que ofereixen diferents característiques en termes d’estètica, resistència i comoditat.

Els bràquets han evolucionat des de simples arams metàl·lics fins a dispositius més avançats i estètics.        

Aquests avenços han permès un control i una eficiència millors en els tractaments d’ortodòncia, i han proporcionat als pacients opcions més còmodes i estètiques per corregir la posició dental.

Alineadors dentals i noves tecnologies    

Els alineadors dentals són una opció de tractament ortodòntic relativament moderna que s’ha tornat cada vegada més popular aquests últims anys.         

A mesura que la tecnologia ha avançat, els alineadors dentals han millorat en termes de precisió, comoditat i eficàcia. Els sistemes d’alineadors dentals actuals fan servir imatges digitals en 3D, escaneig intraoral i software avançat per crear models virtuals precisos de les dents del pacient.        

Aquests models es fan servir per dissenyar una sèrie d’alineadors personalitzats que es canvien al llarg del temps per moure gradualment les dents cap a la posició desitjada. 

Els alineadors dentals ofereixen avantatges sobre els bràquets tradicionals, ja que són pràcticament invisibles, removibles i més còmodes. No obstant això, és important destacar que no tots els casos de maloclusió són adequats per al tractament amb alineadors dentals i és important consultar un ortodontista per determinar la millor opció de tractament per a cada pacient. 

Què ens depara el futur?

El futur de l’ortodòncia es presenta prometedor gràcies als avenços en tecnologia, materials i tècniques.     

1. Tecnologia digital avançada: la tecnologia digital seguirà desenvolupant un paper fonamental en el futur de l’ortodòncia. Els escàners intraorals 3D i les imatges digitals permeten avaluar de manera més precisa la posició dental i planificar personalitzadament el tractament. A més, la impressió 3D podria permetre fabricar alineadors i aparells ortodòntics de manera més ràpida i eficient.           
2. Intel·ligència artificial (IA): la IA es podria fer servir per analitzar grans quantitats de dades i ajudar a prendre decisions clíniques. Els algoritmes d’IA podrien ajudar a predir el resultat dels tractaments i permetre una planificació més precisa i una estimació més realista de la durada del tractament. 
3. Tractament personalitzat: amb els avenços en tecnologia i la recopilació de dades més detalles, els tractaments ortodòntics encara es podrien tornar més personalitzats. Això vol dir que els aparells i alineadors es podrien dissenyar específicament per a cada pacient, tenint en compte les seves necessitats i característiques úniques. 
4. Teràpia gènica i regeneració dental: en el futur, es podrien desenvolupar teràpies gèniques i tècniques de regeneració dental per corregir la posició dental de manera més natural. Aquestes tècniques podrien estimular el creixement i la regeneració de teixits i permetre corregir la posició dental sense necessitat d’aparells ortodòntics tradicionals.                       
5. Ortodòncia invisible millorada: a mesura que la demanda de tractaments estètics continua creixent, és probable que es desenvolupin noves opcions d’ortodòncia invisible. Els alineadors dentals podrien esdevenir encara més discrets i còmodes, fent servir materials més avançats i tècniques de fabricació innovadores.  

En resum, el futur de l’ortodòncia es basa en l’evolució contínua de la tecnologia, la personalització i la cerca de tractaments més eficients i estètics.         

A mesura que la recerca i la innovació continuïn avançant, és probable que veiem millores significatives en el camp de l’ortodòncia, cosa que permetrà als pacients gaudir de tractaments més còmodes, ràpids i personalitzats.