El dentista fa servir el gas del riure?

L’òxid nitrós és conegut com a gas del riure i és un agent sedant segur i eficaç que es barreja amb l’oxigen i s’inhala a través d’una màscara que es col·loca sobre el nas.
El descobriment del fet que es podia aplicar a l’odontologia es deu a Horace Wells el 1844. Durant aquesta època, l’òxid nitrós ja era conegut com un sedant potent, i es feia servir com a droga recreativa, ja que els qui l’inhalaven reien per qualsevol motiu i gaudien d’una sensació de benestar i relaxació. Durant una festa, el Dr. Wells es va adonar que una persona sota els efectes de l’òxid nitrós s’havia lesionat una cama i no sentia dolor, fins que va desaparèixer l’efecte del gas.
L’administració d’aquest gas és una opció que s’ofereix per ajudar a relaxar i, per tant, a fer que el pacient se senti més còmode durant certs procediments dentals.
L’objectiu no és adormir el pacient, que pot escoltar i respondre totes les sol·licituds o indicacions que li pugui demanar l’odontòleg, sinó que l’administració d’aquest gas és una sedació conscient.
La sensació que apareix una vegada administrat l’òxid nitrós pot ser de mareig o formigueig als braços i a les cames, però aquests efectes desapareixen un cop retirada l’administració de l’òxid nitrós i d’oxigen.
La sedació conscient amb òxid nitrós és una tècnica complementària a l’anestèsia que s’utilitza en moltes clíniques dentals perquè els pacients, nens o adults amb por al dentista, puguin ser tractats de manera calmada, i que la visita a l’odontòleg passi a convertir-se en una experiència relaxada.