Extracció de cordals, quines dents són?

L’extracció de cordals acostuma a ser un tractament comú a causa de la falta d’espai a la boca perquè surtin aquestes dents o que les peces estiguin impactades.

Les dents cordals o tercers molars es coneixen comunament com a queixals del seny. Es tracta de quatre molars, dos a la part superior i dos a la part inferior, que es troben al final de la boca.

Quina mena de dents formen la boca?

Per conèixer més profundament els queixals cordals, cal repassar els tipus de dents que hi ha a la boca i quines funcions desenvolupen.

La dentició està formada per un total de 32 dents amb formes i funcions diferents entre si. Es divideixen en:

Incisives

En tenim un total de vuit (quatre al maxil·lar superior i quatre més allotjades a la mandíbula).

Són quatre ‘cisells’, la forma afilada dels quals és òptima per tallar els aliments que ingerim en petits bocins. Estan situades a la part frontal de la boca.

Es tracta de les primeres dents definitives que erupcionen després de les primàries o dents de llet.

Canines

Després de les incisives, als laterals podem trobar aquestes quatre dents (dues a la part superior i dues a la inferior). La forma en punta i afilada és perfecta per esquinçar els aliments.

Es coneixen comunament com a ullals i es tracta de les dents que tenen un enllaç més fort entre els humans i els animals depredadors per la seva capacitat d’esqueixar el menjar.

Premolars

Després de les canines trobarem les premolars. Es tracta de vuit dents (quatre de superiors i quatre d’inferiors) de superfície plana. Amb aquestes dents es trituren els aliments per facilitar-nos la funció d’empassar.

Aquesta mena de dents no apareixen amb les primàries, ja que no són només exclusives de les dents definitives o d’adult.

Molars

Es tracta de les dents més grans. Disposem d’un total de 12 d’aquestes robustes dents (sis a la part superior i sis a la inferior). Entre les seves funcions: triturar, moldre, mastegar…

Les dents de llet sí que tenen molars, però aquestes se substitueixen a partir, aproximadament, dels 10 anys per les premolars.

En l’edat adulta, les dents cordals són les quatre últimes molars. Els queixals del seny són molars que creixen a la part posterior de les genives i són les últimes que surten. La major part de les persones tenen quatre queixals del seny, una en cada quadrant. Normalment, erupcionen al final de
l’adolescència.

Extracció de cordals. Quan és convenient?

En el moment d’erupcionar les cordals les altres 28 dents permanents generalment són al seu lloc, per la qual cosa no sempre hi ha prou espai a la boca perquè els queixals del seny creixin adequadament.

A causa de la falta d’espai, les dents cordals de vegades poden emergir en angle o encallar-se i erupcionar només parcialment. Els queixals del seny que creixen així es coneixen com a peces impactades.

Queixals cordals impactats

Si els queixals del seny estan causant un dolor intens, és important anar a l’odontòleg perquè els revisin i valorar si cal extreure’ls.

En general, no cal extraure els queixals del seny si estan impactats i no causen cap problema.

Però si els queixals del seny que s’han impactat o no han erupcionat completament estan causant problemes dentals com ara que els aliments i els bacteris estiguin quedant atrapats al seu voltant i causin una acumulació de placa, caldrà valorar l’extracció, ja que poden causar problemes com:

● càries dental
● malalties de les genives
● pericoronitis
● cel·lulitis
● abscés o quistos

Riscos de l’extracció

Encara que molts d’aquests problemes es poden tractar amb antibiòtics i col·lutoris bucals antisèptics, l’extracció generalment es recomana quan aquests tractaments no han funcionat.

L’odontòleg general pot extraure els queixals del seny o pot derivar el pacient a un cirurgià especialista per rebre tractament hospitalari, si considera que l’extracció pot ser complicada.

Com en tota cirurgia, hi ha riscos associats amb l’extracció d’un queixal del seny, com ara que s’infecti o que trigui a curar-se, que són més probables si es fuma durant el postoperatori.

A causa de la posició dels cordals o queixals del seny, hi ha un petit risc de dany al nervi dentari inferior, que pot causar una sensació de formigueig o entumiment a la llengua, el llavi inferior, la barbeta, les dents i les genives.

Això acostuma a ser temporal, però en casos excepcionals pot ser permanent, per això és important que l’odontòleg hagi planificat correctament l’extracció, tant intraoralment com radiogràficament.