Endodòncia uniradicular: què és i quan cal fer aquest tractament
El tractament de conducte radicular o endodòncia està dissenyat per eliminar els bacteris existents dins del conducte radicular infectat i prevenir la reinfecció de la dent amb la finalitat d’intentar salvar-la.
Què és una dent uniradicular?
Normalment, les incisives centrals, les incisives laterals i els ullals, tant del maxil·lar com de la mandíbula, solen presentar una sola arrel. Les primeres premolars i les segones, però només de la mandíbula, també solen presentar una sola arrel. Cadascuna de les arrels d’una dent té almenys un conducte radicular, encara que algunes sovint en tenen més.
En general, com més gran és el nombre de conductes radiculars que té una dent, més gran és el grau de dificultat associat amb el tractament, ja que els canals possiblement seran més estrets, més difícils de localitzar i potencialment més difícils de treballar que els canals de les dents que només en tenen un.
Quan cal fer una endodòncia uniradicular?
L’endodòncia és un procediment dental que implica l’extracció del centre tou de la dent, la polpa. La polpa està formada per nervis, teixit connectiu i vasos sanguinis que ajuden la dent a créixer. Aquest tractament es fa quan la polpa es lesiona, s’inflama o s’infecta.
- Les causes més comunes de dany a la polpa inclouen:
- La deterioració profunda a causa d’una càries que no s’ha tractat
- La realització de múltiples procediments dentals a la mateixa dent
- Una fractura o esquerda a la dent
- Una lesió a la dent per un traumatisme
Símptomes de la polpa danyada
Quan la polpa està danyada, els símptomes més comuns que es presenten són dolor, inflor i sensació de calor a les genives.
Tractament d’endodòncia uniradicular
El tractament bàsicament consisteix a extreure la polpa inflamada o infectada, netejar l’interior de la dent i desinfectar-lo amb cura, per posteriorment farcir i segellar el conducte i així evitar la reentrada de nous bacteris.
Passos del tractament
- El primer pas del tractament d’endodòncia comença amb la comprensió detallada de la morfologia de la dent. Les dents varien segons el tipus de dent que siguin i segons la localització als maxil·lars.
- Abans de començar amb el tractament en si mateix, l’odontòleg col·loca una petita quantitat d’anestèsic local a la geniva, prop de la dent afectada. Una vegada ha fet efecte, fa una petita obertura a la part superior de la dent.
- Quan la polpa infectada o danyada està exposada, s’elimina amb cura amb unes eines especials anomenades llimes.
- Posteriorment, es neteja i es desinfecta el conducte i, finalment, es farceix i es segella la dent amb un ciment segellador i un material similar al cautxú anomenat gutaperxa. En cas que hi hagi diversos canals, cal netejar-los amb cura cada un.
- Finalment, el procediment s’acaba farcint l’obertura de la dent amb un material temporal. Aquest segellador evita que la saliva es filtri per dins del canal fins que la dent es restauri de manera definitiva.
És possible que una vegada acabat el tractament i un cop es passi l’efecte de l’anestèsia, s’experimenti dolor tant a la dent com a la geniva. Aquests símptomes es poden tractar amb analgèsics, que pot prescriure l’odontòleg. Si el dolor va a més o dura al cap d’uns quants dies, és important posar-se en contacte amb l’odontòleg que va fer el tractament.
Riscos
Després d’una endodòncia és convenient evitar mastegar amb la dent danyada fins que no estigui restaurada de manera permanent o fins i tot fins que no s’hi col·loqui una corona.
El tractament de conductes es fa en un esforç per salvar la dent. Tanmateix, de vegades, el dany és massa profund o la dent està massa fràgil per suportar el procediment. Aquests factors poden provocar la pèrdua de la dent.
Un altre risc possible és que es desenvolupi un abscés a l’arrel de la dent si hi queda part de material infectat o si el tractament no és efectiu.
Si una endodòncia fracassa, l’única solució és extreure la dent. Això sovint implica col·locar un pont o un implant al lloc de la dent danyada per rehabilitar la funció i l’estètica de la zona.
La majoria de les persones que se sotmeten a aquesta mena de tractaments, solen gaudir dels resultats positius durant molt temps. De tota manera, la durada dels resultats depèn de com es cuidin les dents.
Igual que la resta de les dents presents a la boca, les dents endodonciades requereixen uns bons hàbits d’higiene bucal, inclòs el fet de raspallar-se les dents tres cops al dia i fer servir fil dental amb regularitat.
