Em puc fer una radiografia amb bràquets?

Portar una ortodòncia metàl·lica ens pot fer pensar si és possible i fins i tot perillós sotmetre’ns a una prova radiològica amb els bràquets posats. En aquest article aportem llum sobre aquest tema i aprofundim sobre les radiografies en el camp de l’odontologia.

Com funcionen les radiografies?

La radiologia és una especialitat mèdica que s’ocupa de prendre imatges de l’interior del cos a través d’agents físics diversos com són els raigs X o els camps magnètics. Aquestes imatges permeten donar un diagnòstic de la patologia, juntament amb la resta de signes i símptomes i la valoració del professional, com també un pronòstic i tractament possibles.

Els raigs X es fan servir per obtenir imatges tant en el camp mèdic com en el camp dental. Les imatges en qüestió s’obtenen quan una emissió de llum travessa el cos i colpeja un sensor o una pel·lícula radiogràfica en el costat oposat. L’ombra que es projecta sobre la pel·lícula permet veure al professional les estructures que la pell cobreix. 

Els professionals poden distingir el teixit normal de les anomalies desxifrant la diferència entre els patrons clars i obscurs que surten a la radiografia. 

Calen radiografies per a un tractament d’ortodòncia?

En ortodòncia, la radiografia panoràmica i la teleradiografia lateral de crani són fonamentals quan tractem de diagnosticar problemes. Sense aquestes tècniques, l’ortodontista no pot diagnosticar adequadament ni preparar un pla de tractament adient. A més de buscar possibles patologies, els ortodontistes també observen la posició i la forma de les dents i la mandíbula. 

Valorar les arrels de les dents també és molt important a l’hora d’elaborar un pla correcte de tractament ortodòntic. El posicionament i longitud de les dents poden determinar la quantitat de temps que un pacient pot portar els bràquets. 

Però es poden fer radiografies portant bràquets?

Quan ha començat el tractament, i els bràquets ja estan assentats sobre les dents, cal dur a terme radiografies tant per monitorar el progrés del tractament com per valorar l’aparició de noves patologies, per exemple la presència de càries.

Radiografies convencionals

Així, doncs, en cas que durant el transcurs del tractament d’ortodòncia amb bràquets fes falta efectuar radiografies o tomografies tant per valorar possibles patologies en la cavitat bucal com en altres zones adjacents del cap o el coll, dur a terme radiografies no comporta cap problema per al pacient.

Ressonàncies i tomografies

Pel que fa a les ressonàncies magnètiques, com que no es fan servir radiacions ionitzants –com és el cas de les tomografies computeritzades o el de les radiografies convencionals– sinó que s’usen ones de ràdio i camps magnètics per produir imatges anatòmiques d’una part del cos, el pacient ha d’estar lliure d’objectes metàl·lics extraïbles (monedes i claus) a causa dels riscos que poden causar per a la seva seguretat. Alguns dels objectes en qüestió no es poden retirar fàcilment, com ara els aparats ortopèdics o els dispositius mèdics implantables, cosa que vol dir els bràquets metàl·lics, els retenidors i alguns expansors de paladar.

En principi amb aquesta mena d’aparatologia, un es pot sotmetre a proves per ressonància magnètica, ja que estan prou assegurades a les dents i s’ha demostrat que són segures. 

Tot i així, el radiòleg pot demanat a un pacient que l’ortodontista li retiri un dispositiu específic per permetre que el pacient se sotmeti a una ressonància magnètica de manera segura sense patir per cap lesió.

Possibles efectes de l’ortodòncia amb bràquets en els resultats de la radiografia

D’altra banda, encara que puguin ser segurs, aquests dispositius d’ortodòncia poden causar artefactes en les imatges que se n’obtinguin. Els artefactes en qüestió es produeixen predominantment a les regions facial i orbitària, si bé els artefactes també es poden estendre fins a àrees del cervell i la columna cervical.

Per això, de vegades el radiòleg demana a l’ortodontista que retiri al pacient l’aparatologia ortodòntica per permetre-li que tant ell com el metge del pacient puguin avaluar de manera correcta certes estructures prop de la cara que poguessin fer sortir enfosquits els elements de l’ortodòncia. D’aquesta manera, els aparats ortodòntics no interfereixen en el diagnòstic.