El vi taca les dents?

El vi negre és una beguda molt popular a la dieta mediterrània. Desafortunadament, el vi –sobretot el vi negre– pot fer mal a les dents. Les dents es poden tornar d’un color porpra suau després de beure vi negre. Amb el pas del temps, aquesta mena de beguda pot provocar que les dents es tornin marró, blaves, grisejades o liles.

Per què el vi pot fer canviar el color de les dents?

Aquesta decoloració s’esdevé perquè el vi negre conté àcids, tanins i tints naturals, que poden deixar les dents gravades i tacades. 

Hi ha dos factors que determinen la gravetat de les tincions de les dents pel vi:

• La naturalesa del vi negre
• Les particularitats de l’esmalt dental

Analitzem aquests dos factors per separat.

La naturalesa del vi negre

El vi negre és vermell a causa de les antocianines, que són els pigments del raïm que li confereixen al vi negre un color porpra característic.

També disposa d’un alt contingut de tanins, els quals provenen de la pell, les llavors i les tiges, cosa que li atorga una astringència deliciosa. Amb tot, en un gir desafortunat, poden fer que el pigment s’adhereixi a les dents.

I, per acabar, les dents són vulnerables a un tercer factor: l’àcid. El vi negre és àcid, i aquesta acidesa s’incrusta a l’esmalt, en virtut de la qual esdevé més porós i facilita que la taca s’hi adhereixi. El vi blanc també és àcid, fins i tot més àcid que no pas el negre de fet, però no taca les dents perquè és blanc.

Les particularitats de l’esmalt dental

D’altra banda, no totes les dents són iguals. La placa bacteriana que s’acumula a sobre de la superfície de les dents pot fer que surtin taques, raó per la qual seria recomanable raspallar-se les dents 30 minuts abans de beure. 

El fet de tenir les dents tacades de vi no és indicatiu de tenir un problema d’higiene. O, almenys, és probable que no ho sigui. També cal tenir en compte la genètica. Hi ha persones més propenses a l’acumulació de placa o fins i tot, persones amb un esmalt més robust que d’altres.

Per entendre com funciona la tinció de la dent pel vi cal saber:

De què es compon la dent

La dent està formada per 4 “capes” que s’anomenen:

• Esmalt: capa exterior dura que protegeix les dents de les agressions externes.
• Dentina: segona capa de la dent que consisteix en teixit viu que comunica amb el nervi de les dents.
• Polpa: centre tou de la dent format pel nervi, els vasos sanguinis i els teixits connectius.
• Cement: teixit connectiu que es forma al llarg de les arrels de les dents i que s’uneix a les genives i a l’os.

Les taques de les dents que provoca el vi es consideren taques extrínseques. Es tracta de les taques en què la causa i l’efecte són més evidents, atès que se situen a la superfície exterior de les dents: l’esmalt. Les taques extrínseques són causades per la pigmentació d’allò que es consumeix, en aquest cas pel vi. Aquestes taques a l’esmalt dental empitjoren gradualment amb el pas del temps.

La tinció extrínseca és difícil d’evitar, perquè gran part de la nostra dieta n’és una causa potencial; per sort aquestes taques són també les més senzilles de solucionar. 

Com combatre les taques extrínseques de l’esmalt dental que produeix el vi?

Hi ha accions que poden mitigar la tinció de les dents si bevem vi: 

• Raspallar-se abans, però no immediatament després, ja que la fricció de l’àcid amb el raspall sobre la superfície de les dents pot fer-ne incrementar l’adherència 
• Convé no beure vi blanc abans que vi negre, perquè l’excés d’àcid en contraposició amb el blanc agreuja les taques.
• El que és essencial, és mantenir una cura saludable de l’esmalt i prevenir l’acumulació de placa perquè el pigment del vi tingui més dificultats per adherir-se a les dents.

La tria d’un tractament eficaç per eliminar aquesta mena de taques requereix l’avaluació d’un dentista o d’un higienista dental per comprovar de quin tipus de decoloració es tracta. Una avaluació clara de la causa de la decoloració permetrà un tractament específic i s’aconseguirà un millor resultat.

Visitar un dentista i un higienista dental ajuda a identificar la causa de les dents tacades o descolorides i proporciona unes opcions més bones de tractament per emblanquir les dents.

Després d’una neteja a fons efectuada a la consulta dental, les taques extrínseques es poden tractar amb un emblanquiment dental professional, sempre que totes les dents que s’emblanquinin siguin dents naturals i no hi hagi més raons per descolorir les dents.

Per explorar una rutina d’emblanquiment més extensa, el més aconsellable seria visitar el dentista i demanar que li resolgui les inquietuds específiques, per tal que la recomanació del millor mètode d’emblanquiment dental cobreixi les necessitats de cada cas. 

Tal com passa amb la resta de preocupacions dentals, mantenir un compromís respecte a les neteges i les revisions periòdiques pot contribuir en gran mesura a prevenir les taques permanents de les begudes àcides o els aliments que es volen assaborir de tant en tant.