Efectes de l’anorèxia i la bulímia a les dents

Els trastorns de l’alimentació són malalties que es caracteritzen per hàbits alimentaris irregulars i angoixa greu o preocupació pel pes o la forma del cos.
L’anorèxia és un trastorn que comporta una por obsessiva per guanyar pes, no voler mantenir un pes corporal saludable i tenir una percepció poc realista de la imatge corporal. Les persones amb aquesta malaltia limiten ferotgement la quantitat d’aliments que consumeixen.
La bulímia, al contrari, es caracteritza per afartaments repetits seguits de comportaments que compensen la sobrealimentació, com vòmits forçats, exercici excessiu o un consum extrem de laxants i diürètics.
A més dels greus efectes nocius per a la salut general que provoquen aquestes malalties, els hàbits alimentaris tenen un paper important en la salut oral, i per això aquests trastorns poden causar danys permanents a les dents i a la boca. Una detecció precoç d’aquestes malalties pot garantir que el cos i les dents es recuperin de manera més exitosa.
Els canvis que apareixen a la boca són, sovint, els primers senyals físics d’un trastorn alimentari. La restricció d’aliments moltes vegades porta a una deficiència nutricional. La manca de calci promou l’aparició de càries dental i de la malaltia de les genives, una quantitat de ferro insuficient pot fomentar el desenvolupament de llagues a la boca i la manca de vitamina B3 pot contribuir a l’aparició de mal alè. A causa de la deshidratació, la boca pot estar extremadament seca, i això provoca la proliferació dels bacteris que produeixen la càries dental. Els vòmits freqüents fan que hi hagi un excés d’àcid estomacal a la cavitat oral, cosa que provoca l’abrasió i el desgast de les dents.
Com a tractament als efectes nocius que provoquen aquests trastorns a la cavitat oral, el més important és que el pacient mantingui una higiene oral meticulosa, que faci servir un col·lutori immediatament després del vòmit i que eviti raspallar-se les dents per no friccionar l’àcid estomacal sobre la seva superfície.
També convé tractar la xerostomia o boca seca hidratant la boca amb aigua o productes específics, i fer servir col·lutoris amb fluor, i també amb agents dessensibilitzants i remineralitzants.