Diferències entre raspat i neteja dental
La tartrectomia, més coneguda com a neteja dental, és un tractament preventiu per eliminar la tosca de les dents.
A tots se’ns adhereix placa bacteriana sobre les peces dentals, però sabem que majoritàriament s’elimina de forma efectiva amb l’ús habitual del raspall i el fil dental. Tanmateix, qualsevol placa restant que no s’elimini, s’endurirà i s’acabarà transformant en tosca.
Això provoca l’aparició d’una superfície rugosa que facilita que els bacteris s’adhereixin a la boca i, en conseqüència, deteriorin les dents i les genives. La tosca, en aquest cas, no és possible eliminar-la amb el raspall de dents habitual.
La neteja dental s’efectua sobre la superfície de les dents. Quan els bacteris i la tosca es dipositen entre les genives i les arrels de les dents s’aplica el raspat dental.
Raspat dental: quan és necessària?
El tractament de raspat i allisat radicular és en bona part una mesura preventiva, però també es pot utilitzar per revertir o controlar la malaltia de les genives (gingivitis).
A diferència de la neteja, és un tractament més invasiu. El raspat dental només es duu a terme quan els bacteris i la tosca han arribat fins a les arrels de les dents.
Si no s’elimina, la presència d’aquesta tosca fa malbé l’estructura òssia que subjecta les dents, cosa que fa amenaçar potencialment la pèrdua dental. L’única manera de prevenir, si s’escau, la pèrdua de dents és intentant eliminar aquesta tosca acumulada sota la línia de les genives.
Neteja dental: és el mateix que el raspat?
Una neteja dental es fa per eliminar l’excés de tosca. Mentre es practica, l’odontòleg o l’higienista dental fa servir ultrasons que faciliten la ruptura de la tosca per poder-la retirar.
Posteriorment, s’empra un raspall d’alta velocitat per acabar de treure les possibles taques o restes de tenyit que queden. Aquest tractament deixa les dents lliures de tosca i augmenta en bona part les possibilitats d’evitar l’aparició de la malaltia de les genives.
A diferència de la neteja normal, el raspat es fa quan els bacteris i la tosca han arribat fins a les genives de les dents. Per tant, el raspat és més invasiu.
Els raspats/curetatges generalment demanen l’ús d’un anestèsic local. A més, sovint també es pot aplicar en diverses visites per limitar el malestar del pacient.
Són dolorosos o gaire molestos, aquests tractaments?
L’aplicació d’anestèsia local és essencial, perquè, altrament, podria ser un procediment dolorós. Per netejar les arrels de les dents, les eines emprades han de poder passar per sota de la línia de les genives: entre la geniva i l’arrel de la dent.
El tractament de raspat de l’arrel pot ser una experiència desagradable, però aplicar-lo quan cal és indispensable per a qualsevol persona que tingui problemes greus o avançats de periodontitis.
Mantenir una bona rutina de neteja a casa amb l’ús del raspall i el fil dental, com també fer-se revisions i neteges habituals a la consulta, comportarà que el tractament sigui més alleujador i que els intervals de manteniment puguin allargar-se i, al seu torn, passin a fer-se amb menys freqüència.
Com s’efectua el tractament de raspat dental?
En primer lloc, s’eliminen els bacteris i la tosca endurida que s’ha format per sobre de la superfície de les dents, com també al voltant i per la línia de les genives. Un cop s’hagi eliminat aquesta tosca externa, es podrà accedir a la zona de sota la línia de les genives per poder treure completament la tosca i els bacteris que s’hi acumulen.
El tractament de raspat dental es fa en diverses fases.
- Neteja de la superfície dental. Es retiren els bacteris i la tosca endurida que s’ha format per sobre de la superfície, al contorn de les dents i per la línia de les genives. Això permet accedir a la zona de sota la línia de les genives.
- Aplicació d’anestèsia local. Cal aplicar-hi anestèsia local considerant que el tractament pot ser dolorós per al pacient.
- Raspat per sota de la línia de les genives. Un cop aplicada l’anestèsia, s’enretira la tosca i els bacteris de sota la línia de les genives. En funció de la quantitat de tosca i bacteris, és possible que el raspat s’hagi d’aplicar durant diverses visites.
Després que l’efecte de l’anestèsia desaparegui, quedarà encara cert dolor residual i possiblement també cert sagnat a les genives. L’odontòleg li indicarà un seguit de consells relatius a la cura posterior i sobre com es pot cuidar l’àrea afectada a fi d’agilitzar la cura de manera ràpida i efectiva.
