Cas clínic: dents al paladar
Hi ha casos en què, per motius diversos, les dents erupcionen on no correspon, com els laterals de les genives o el paladar; d’això se’n diu impacció.
Causes de l’erupció al paladar
Després dels queixals del seny, les canines superiors són les dents més afectades per la impacció, que és més freqüent que es produeixi cap al costat del paladar que no pas enfora.
Tot i que pot passar a totes dues bandes de la boca, generalment només succeeix a un costat. La incidència d’aquest fenomen al paladar és dues vegades més freqüent en dones que en homes. A més, hi ha una tendència genètica a tenir les canines impactades.
Quines conseqüències té la impacció?
Quan s’impacta una canina, hi ha moltes possibilitats que la boca també presenti altres anomalies dentals.
Si una canina no erupciona, compromet l’estètica, ja que hi haurà una dent temporal més petita a la boca o una absència d’espai significativa.
D’altra banda, si les canines no estan ben posicionades a l’arc, això n’afecta la funció i es produirà un desgast prematur de les altres dents. A més, qualsevol dent impactada pot desenvolupar patologies o lesions com ara quistos, tumors, desgast, reabsorció de les arrels de les dents adjacents o moviments dentals que poden danyar les estructures properes.
La canina superior necessita la incisiva lateral durant el procés normal d’erupció perquè fa servir l’arrel d’aquesta dent com a guia per arribar a la destinació final a l’arc. Si la incisiva lateral no hi és, és deforme, està mal col·locada o està afectada anormalment per la resorció de l’arrel, pot condicionar l’erupció de les canines i fer que sigui ectòpica. Si la canina temporal no es reabsorbeix de la manera normal, causarà una obstrucció mecànica que pot alterar o bloquejar l’erupció de la canina permanent.
La majoria de les vegades, una canina ectòpica és signe d’una manca significativa d’espai a l’arc dental.
Solucions
El tractament de les canines impactades requereix, en primer lloc, crear prou espai a l’arc dental per poder allotjar-les. Això s’aconsegueix extraient altres peces dentals o desplaçant-les mitjançant ortodòncia. Quan s’hagi obtingut l’espai necessari, s’exposarà la canina impactada i s’hi aplicarà tracció ortodòntica per fer-la baixar i dur-la al seu lloc.
La taxa d’èxit disminueix amb l’edat del pacient, per la qual cosa és important no tardar a intervenir. La tracció ortodòntica d’una canina impactada pot requerir des d’alguns mesos fins a més d’un any de tractament, en funció de la posició, la mecànica que es faci servir i la cooperació del pacient.
Per aquest motiu, la tracció ortodòntica d’una canina no es pot garantir. Una canina impactada és un repte particular en els tractaments d’ortodòncia i factors com la gravetat de la impacció, l’edat del pacient i la cooperació que ofereixi durant el tractament influiran en l’èxit de la intervenció.
