Amilogènesi imperfecta: definició i tractament
L’amilogènesi imperfecta és un trastorn que afecta l’estructura i l’aparença de l’esmalt de les dents, que provoca que siguin inusualment petites, descolorides, picades o acanalades, i propenses a un desgast i trencament ràpids, amb càries i pèrdues prematures.
Causes i símptomes
Aquest problema dental és molt variable entre les persones que el pateixen, pot afectar tant les dents de llet com les permanents.
Aquesta patologia també pot estar relacionada amb els teixits que envolten les dents, com són les genives, el ciment radicular, el lligament periodontal i l’os alveolar en què descansa l’arrel de la dent.
Les dents acostumen a ser sensibles a l’exposició a la calor o al fred, i de vegades a tots dos.
El mal intens i continu a causa de la dentina exposada provocada pel defecte de l’esmalt està present en alguns casos.
Tipus d’amilogènesi imperfecta
Hi ha quatre tipus principals d’amilogènesi imperfecta que es classifiquen segons els símptomes, l’aparença a les radiografies i el tipus de defecte de l’esmalt.
Tipus principals
- Tipus I: hipoplàstica
- Tipus II: hipomaturació
- Tipus III: hipocalcificada
- Tipus IV: hipomaturació / hipoplàsia / taurodontisme
Aquests quatre tipus es divideixen en diferents subtipus en funció de la causa genètica i del patró hereditari.
Tractament
El tractament pot incloure recobriments amb resines compostes, pròtesis que cobreixen les dents (corones), pasta dental especial per a la sensibilitat dental i una bona higiene bucal.
