Allargament coronari: tractament i causes
L’allargament coronari és una tècnica quirúrgica que es duu a terme quan les corones de les dents són curtes o en els processos patològics dentals que ultrapassen el límit de la geniva o de l’os, cosa que converteix la futura restauració d’aquestes lesions en un problema freqüent dins de la consulta dental.
En quins casos s’aplica l’allargament coronari?
Les causes més freqüents que impliquen la necessitat d’un allargament coronari són:
- les càries
- les fractures dentals
Els motius d’aquesta mena de tractament solen ser la necessitat de fer tractaments de prostodòncia i/o odontologia restauradora que assegurin un bon pronòstic.
S’efectuen per poder exposar prou quantitat d’estructura dental sana per sobre del marge de la geniva en cas de càries o fractures dentals.
L’allargament de la corona pot ser indispensable si no hi ha prou dent per sostenir la corona per si mateixa. Les dents que estan trencades o afectades de càries poden impedir que una corona s’hi adhereixi fermament.
La tècnica d’allargament de la corona redueix el teixit de les genives i redueix l’os si cal perquè una bona part de la dent quedi per sobre de la superfície de la geniva. Una corona ben ajustada permet una higiene bucal i una comoditat més satisfactòries.
L’allargament de la corona també es duu a terme per corregir allò que es denomina “somriure gingival”, somriure en què les genives són visibles per sobre de les dents quan se somriu.
El somriure gingival
Un somriure gingival és el que ensenya més geniva del que és habitual mentre somriem. Si bé cada persona pot tenir una percepció diferent, generalment es considera que la proporció de geniva que s’hauria de mostrar quan somriem és d’uns 3-4 mm en el cas de les dones, i de 2 mm en els homes. Més enllà d’aquestes proporcions, es considera un somriure gingival.
Causes del somriure gingival
Els somriures gingivals o l’exhibició gingival excessiva poden ser causats per un seguit de problemes a la boca, per exemple, un problema de creixement de la mandíbula, una mossegada incorrecta i un llavi superior hiperactiu o massa curt.
Com que mostrar un somriure gingival es pot deure a múltiples raons, saber el motiu pel qual es veuen més les genives quan somriem ajuda a trobar el tractament estètic més adequat.
Les causes predominants d’un somriure gingival són principalment:
- Tenir el maxil·lar superior avançat, o amb més longitud amb relació a la posició de la mandíbula.
- Una erupció passiva alterada en les dents, de manera que part de la geniva cobreixi més de la superfície de la corona dental.
- Una sobreerupció de les incisives superiors, sobrecreixement per manca de contacte amb les dents inferiors.
- Un llavi superior més curt.
- Un llavi que en somriure s’eleva més.
- Escurçament de les dents per desgast, cosa que les fa semblar més curtes respecte de la geniva.
En aquests casos l’opció de tractament més habitual és la tècnica d’allargament coronari, que consisteix a eliminar geniva per exposar més la dent natural.
Aquesta tècnica el que fa és disminuir la quantitat de teixit que hi ha a les genives perquè les dents naturals siguin més proporcionades.
Mostrar una proporció gingival més marcada per sobre de la línia de les dents quan somriem pot ser un tret ben atractiu per a alguns o, també, un complex per a d’altres. És més freqüent en dones, de fet aquesta proporció és més acceptada entre la població femenina, per bé que els tractaments per corregir-la se solen aplicar per igual en tots dos sexes.
Tècnica de l’allargament coronari, postoperatori i cures
La tècnica quirúrgica és un procediment ambulatori que s’aplica sota anestèsia local. El temps del procediment varia segons la quantitat de dents sobre les quals s’hagi d’intervenir i si escau, cal extreure tant el teixit tou, la geniva, com l’os.
El cirurgià aleshores separa la geniva de les dents, exposant les genives i l’os. Quan s’ha eliminat el teixit que cal retirar es passa a aplicar punts de sutura col·locant la geniva en la posició nova.
Això pot causar una mica de dolor quan desapareix l’efecte de l’anestèsia i aleshores pot passar que el cirurgià li prescrigui analgèsics i un col·lutori bucal especialitzat per fer que les genives es curin.
En aquesta mena de procediments hi pot haver un cert risc d’infecció, però no n’hi ha més que en qualsevol altre procediment quirúrgic. És per això que és important seguir totes les instruccions sobre cures postoperatòries per ajudar a prevenir complicacions.
També és possible que es produeixi cert sagnat en la zona tractada després del procediment i les dents poden estar més sensibles a temperatures fredes i calentes. La sensibilitat anirà disminuint amb el pas del temps.
El temps de recuperació pel que fa a aquest procediment és ràpid i es poden recuperar les funcions normals a mesura que es van guarint les genives.
