ODONTOPEDIATRIA

Què és l’odontopediatria?

L’odontopediatria és la branca de l’odontologia que s’encarrega de diagnosticar i tractar les malalties dentals infantils des de la infància fins a l’entrada a la pubertat.

L’objectiu dels tractaments d’odontopediatria és acompanyar el creixement i el desenvolupament d’una dentició correcta per detectar i evitar problemes bucodentals severs en l’edat adulta. En aquesta edat és molt important incorporar bons hàbits de salut i higiene dental, a més de donar una resposta immediata a problemes que puguin aparèixer, en molts casos sobre la dentició temporal, o dents de llet.

Entre les malalties i els problemes que poden aparèixer en aquestes etapes i que requereixen una acció immediata, destaquen les càries i els traumatismes dentals.

Quins tipus de tractaments es fan en odontopediatria?

Els tractaments d’odontopediatria poden variar en funció de si es fan sobre les dents de llet o sobre les definitives. També depenen de la gravetat del problema que s’ha de tractar.

Alguns dels més comuns són:

Pulpotomia i pulpectomia

Són tractaments molt similars a l’endodòncia que es fa en adults. Es fan per tractar les càries que han afectat la polpa o el nervi de les dents de llet. El primer pas d’aquest tractament és la pulpotomia, que consisteix a extreure la cambra pulpar de la dent. Quan està molt avançada, es fa una pulpectomia, que consisteix a extreure la polpa per complet, tant la que està localitzada a la cambra com als conductes radiculars, per després segellar-los.

Empastaments o obturacions

En casos de càries, es fa servir un farciment quan només afecta l’esmalt o la dentina, però no la polpa. Si la càries és molt extensa, també es pot col·locar una corona per protegir la dent.

Aplicació de fluor

L’odontopediatria té una gran part preventiva, i el tractament preventiu més emprat és el de l’aplicació de fluor. El fluor serveix per ajudar que les dents creixin fortes i sanes i per endurir l’esmalt.

Ortodòncia interceptiva o ortopèdia

Es fa per corregir i guiar el creixement dels ossos maxil·lars, ja que en edats primerenques és més senzill fer-ho i es poden evitar problemes greus en el futur.

Avantatges de l’odontopediatria

La cura de les dents en les etapes de la infància i l’adolescència té nombrosos beneficis, tant a curt termini com a llarg.

• Millora i correcció d’hàbits. Hàbits perjudicials com xuclar-se el dit o empènyer les dents poden causar problemes en el desenvolupament dels maxil·lars.

• Millora de l’oclusió. Corregir problemes d’oclusió, com l’oclusió oberta, creuada o la sobreoclusió.
• Correcció del creixement. El creixement de la mandíbula i el maxil·lar ha de ser adequat per acomodar les dents emergents.
• Prevenció de riscos futurs. Els tractaments odontopediàtrics tenen funcions preventives, per evitar que les dents definitives acabin sortint en posicions perjudicials.
• Evita el dolor. Les càries, principalment, poden causar dolor en edats primerenques. Curar-les o prevenir-les pot evitar aquestes molèsties en els més petits.
• Somriure feliç i sa. Tant en l’etapa de creixement com en la vida adulta, els tractaments odontològics permeten mantenir un somriure sa, i, a la llarga, els beneficis estètics també poden tenir un impacte en l’autoestima.

Fases del tractament d’odontopediatria

És important tenir en compte que l’odontopediatria és, sobretot, de caràcter preventiu. Per això, es recomana que la primera visita al dentista dels més petits es produeixi quan facin un any.

En la visita, l’especialista comprova l’estat del creixement del maxil·lar i la mandíbula, com també la sortida de les dents, i descarta possibles malalties prematures com les càries.

Els pares són els responsables que els fills adquireixin una salut oral apropiada. Per això, els dentistes i els higienistes infantils els ajudaran a resoldre els dubtes sobre la higiene i el raspallat de dents, a més de solucionar els dubtes que tinguin sobre pràctiques que poden ser perjudicials per al desenvolupament bucodental correcte.

Fins als 3 anys es considera de caràcter preventiu, i, si no hi ha problemes, només cal fer una visita anual. Tanmateix, a partir dels 5 anys és recomanable fer una revisió cada 6 mesos.

Les fases dels tractaments, si són necessaris, depenen del tipus de patologia que presenti el nen. Entre els més comuns hi ha:

• Càries dental. Les càries són les malalties més freqüents en la infància, especialment en l’edat preescolar. Habitualment, tenen com a causa un consum elevat de sucres o una higiene oral inadequada. Entre els símptomes més comuns es troben el dolor intens i les infeccions.

Tractar aquesta càries depèn de si la càries només afecta l’esmalt o si ha arribat a la dentina i la polpa. Quan només afecta l’esmalt, s’aplica un empastament i, quan la càries és més profunda, es col·loca una corona metàl·lica per no impedir la sortida de la resta de dents.

Quan també afecta la polpa, pot ser que calgui fer una pulpotomia, per extreure la polpa afectada i intentar preservar la polpa de les arrels sempre que es pugui. Extreure la dent sempre és l’última opció i només es fa quan la dent ja no pot complir la seva funció. En el cas de les dents de llet, a més, es col·loca un mantenidor d’espai perquè la dent definitiva surti sense problemes si encara falta molt de temps perquè erupcioni.

• Traumatismes dentals. Entre els infants i els adolescents són comuns els cops i els petits accidents que provoquen traumatismes dentals, com ara dents esquerdades, estellades o trencades.

En esquerdes petites, generalment només cal polir-les. Quan les esquerdes són més grans, es pot fer servir un material de farciment. En el cas de dents estellades o trencades, hi ha diferents solucions, des d’aplicar-hi material de farciment fins a extreure-les. En qualsevol cas, sempre és l’odontopediatra qui ha de valorar la solució necessària.

• Desviació de maxil·lars i dents. L’ortodòncia interceptiva corregeix la posició dels maxil·lars i les dents quan és més fàcil fer-ho, en edats primerenques, per evitar així problemes futurs.

Aquest tractament té dues fases:

1. La primera comença amb les dents de llet, per aconseguir una masticació correcta, corregir hàbits orals perjudicials, evitar el desenvolupament d’un problema i interceptar-lo a temps. També es guia el creixement dels ossos de la mandíbula i del maxil·lar que sosté les dents, perquè neixin de manera correcta.

2. La segona fase es fa quan el nen va creixent, per portar a terme les correccions dentals necessàries. Es fa una ortodòncia amb l’objectiu de moure les dents permanents a les posicions finals, per millorar-ne la funcionalitat i l’aparença facial del nen en l’etapa adolescent.