Cirurgia oral

Què és la cirurgia oral?

La cirurgia oral és la branca de l’odontologia que engloba tots els procediments quirúrgics que es fan dins de la cavitat oral i que executa el cirurgià oral.

Cal diferenciar bé entre els cirurgians orals i els cirurgians maxil·lofacials. Els últims, a més de fer totes les cirurgies que siguin necessàries dins de la cavitat oral, procediments que fa el cirurgià oral, també duen a terme totes les possibles cirurgies necessàries a la cara i el coll. Dins d’aquest tipus de cirurgies, destaquen el reposicionament quirúrgic de la mandíbula o l’extirpació de tumors.

La cirurgia oral se centra en les patologies específiques de les dents i els teixits circumdants; el procediment més habitual és l’extracció de dents. La col·locació d’implants dentals també és un procediment molt comú dins de l’especialitat de cirurgia oral, i tant els cirurgians maxil·lofacials com els cirurgians dentals estan capacitats per posar-ne.

Tipus i tècniques de cirurgia oral

A continuació, es detallen els procediments i les tècniques de la cirurgia oral.

Extraccions

Els procediments més comuns i els tipus de cirurgia oral són les extraccions de dents, tant simples com quirúrgiques, i les exodòncies de cordals o queixals del seny.

• Extraccions simples: es considera extracció la simple acció d’extreure una dent que es pot veure dins de la boca. Quan es fa una extracció simple, l’odontòleg o cirurgià oral utilitza un instrument anomenat botador per luxar la dent. Després, la dent s’extreu utilitzant un fòrceps.
• Extraccions quirúrgiques: són molt més complexes que les simples. Els cirurgians orals o els cirurgians maxil·lofacials solen ser els que fan aquest tipus de procediment. Però els odontòlegs generals també el poden dur a terme. Cal fer una petita incisió a la geniva per extreure quirúrgicament el cordal o queixal del seny o la dent trencada. De vegades, pot ser necessari extreure os al voltant de la dent o tallar-la per la meitat per poder extreure-la.
• Extraccions cordals: els queixals del seny, tercers molars o cordals són les dents permanents ubicades a la part de la boca més posterior tant a dalt com a baix. Acostumen a sortir generalment entre els 17 i els 25 anys. Quan els queixals del seny no tenen espai per créixer, poden impactar i causar mal, infeccions orals o altres problemes dentals. Sovint els odontòlegs suggereixen que s’extreguin.

Apicectomia

Entre els diferents tipus de cirurgia oral, l’apicectomia es refereix a les intervencions quirúrgiques que es fan a la boca amb la finalitat d’eliminar un procés infecciós que afecta l’arrel d’una dent o els teixits de la zona adjacent. És una solució alternativa a l’extracció de la peça, tot i que no està indicada per a qualsevol tipus d’infecció i és l’especialista qui determina quan es recomana aquesta opció.

El procediment d’aquesta cirurgia oral consisteix a obrir la geniva, retirar la punta de l’arrel afectada (àpex), segellar el conducte radicular amb diferents materials i suturar. La intervenció és senzilla i el postoperatori no requereix grans cures, tret de maximitzar les mesures d’higiene i adequar la dieta durant uns dies. La regeneració total de la zona intervinguda s’aconsegueix al cap de 2-3 mesos.

Gingivectomia

Una gingivectomia és un tipus de cirurgia oral relacionada amb l’aparició de diferents malalties que afecten les genives, com la gingivitis, la pulpitis o la periodontitis. Consisteix en l’extirpació d’una part del teixit i la remodelació consegüent de la zona. El més freqüent és que s’utilitzi per extirpar les bosses periodontals, però també hi ha vegades en què es fa una gingivectomia per simples raons estètiques, en general en pacients que necessiten una reducció de la mida de la geniva que envolta la dent.

Altres procediments quirúrgics que fan els cirurgians orals són les frenectomies i les fenestracions.

• Frenectomia oral: es refereix al procediment en què es talla o es modifica teixit d’unió al cos, com ara els frens labials o el fre lingual. A la boca, el fre es refereix a un tros de teixit tou que connecta els llavis a la geniva o el sòl de la boca amb la llengua. El fre labial connecta el llavi superior amb l’àrea de les genives just a sobre de les dents frontals. Si aquest fre és més curt del normal, pot causar dificultats en el desenvolupament de la parla. Aquesta condició és un tipus d’adherència labial. L’adherència dels llavis també pot plantejar un problema en el desenvolupament dental i dificultar la neteja completa de les genives i les dents frontals. Això augmenta el risc de malaltia de les genives i altres complicacions dentals. La frenectomia maxil·lar pot donar més mobilitat al llavi superior. El fre lingual uneix el sòl de la boca a la base de la llengua. Si aquest fre és massa curt, limita el moviment de la llengua i pot interferir en la lactància, la deglució o el desenvolupament de la parla a mesura que creix l’infant. La frenectomia lingual és un procediment ràpid que permet donar a la llengua un rang més ampli de moviment.
• Fenestració dental: la fenestració és l’exposició quirúrgica de la dent impactada que està indicada quan la dent no fa erupció espontàniament després de crear prou espai a l’arc.

Majoritàriament, els procediments englobats dins de la cirurgia oral són ambulatoris i, en general, es pot reprendre l’activitat normal de manera immediata. És el cas de la col·locació d’implants i el postoperatori.

Beneficis de la cirurgia oral

La cirurgia oral és l’alternativa més eficaç per resoldre problemes i disfuncions a la cavitat bucal quan altres tractaments (ortodòncies, endodòncies o odontologia) no són aplicables o no han proporcionat els resultats esperats. Es tracta d’intervencions senzilles que es fan amb anestèsia local, la majoria de caràcter ambulatori i amb una recuperació ràpida, que comporten molèsties mínimes i els efectes de les quals donen resposta a les expectatives buscades gairebé de manera immediata. A més, solucionen assumptes funcionals i estètics alhora. Es pot concloure que proporcionen una millora notable en la qualitat de vida sense haver d’assumir riscos ni grans molèsties.

És un tractament especialment efectiu per extreure peces dentals defectuoses i substituir-les per implants o microimplants, per eliminar un dolor o infecció bucal, o per millorar la col·locació d’una pròtesi, entre altres situacions. Després d’una cirurgia oral, s’aconsegueix una millora en funcions essencials, com la masticació, la parla o la respiració, que repercuteixen en un benestar general més bo. I, moltes vegades, impliquen un augment de l’autoestima, especialment quan solucionen problemes de naturalesa estètica o que impedien el desenvolupament d’una vida normal. I això, sense oblidar que la immensa majoria de les cirurgies orals són definitives, és a dir, es resol un problema de manera permanent.