Em poden fer una endodòncia si tinc un flegmó?
Flegmó és un terme mèdic que descriu una inflamació del teixit tou que s’estén sota la pell, dins del cos. Generalment, la causa és una infecció i produeix pus. El nom flegmó prové de la paraula grega flegma, que vol dir inflamació o inflor.
L’acumulació de pus o de material infectat que es produeix perquè el nervi d’una dent està afectat per una infecció bacteriana i no troba sortida, causa una molesta inflamació, que és el que col·locquialment es coneix com a flegmó dental.
Si apareix un flegmó o abscés, normalment es recepta un antibiòtic per tractar la infecció abans de fer l’endodòncia o procediment del conducte radicular. Si hi ha una infecció activa durant la teràpia del conducte radicular, hi ha la possibilitat que la infecció impedeixi que l’anestèsic funcioni i adormi l’àrea.
Què causa un flegmó
La causa principal d’un flegmó és una necrosi, és a dir, la mort del teixit que és dins de les arrels dentàries per una càries profunda, per un traumatisme que lesiona el teixit de l’interior de la rel dentària o per una patologia infecciosa procedent del teixit que envolta la dent, com la malaltia periodontal.
Símptomes d’un flegmó
Els símptomes més comuns que poden fer-te pensar a anar al dentista per a saber si tens un flegmó són:
- Dolor continu. És comú que un dels signes d’un flegmó sigui la molèstia aguda i localitzada en les dents.
- Halitosis o mal sabor de boca. En algunes ocasions, els flegmons poden identificar-se per l’aparició del mal alè. Això és degut als bacteris.
- Inflamació de les genives. Quan apareix un flegmó, és habitual notar molèstia en les genives prop de les mandíbules. Es deu a l’acumulació de pus en la zona.
- Augment de la sensibilitat dental. Amb els flegmons, és corrent notar una augment de la sensibilitat a l’hora de prendre aliments o begudes que siguin molt freds o molt calents.
- Sensació de feblesa i febre. Els flegmons poden provocar febre i malestar general, pel fet que els bacteris poden inflamar les genives, els vasos sanguinis i els nervis de la dent. Això pot provocar una infecció que resulti en febre.
Tractament d’un flegmó
Un tractament de conductes és un procediment que consisteix a retirar, a través d’una obertura a la corona de la dent, la cambra polpar i els conductes radiculars. Un cop eliminada, es desinfecten els conductes i es preparen per segellar-los amb un material biocompatible.
L’endodòncia és un tractament necessari quan la polpa de la dent, que està formada de nervis i vasos sanguinis, es veu afectada, però primer cal tractar la infecció.