Sobredentadura: què és i quins avantatges presenta
Una sobredentadura, amb el suport d’implants, és una pròtesi completa amovible combinada amb implants osteointegrats dissenyats per millorar l’estabilitat a la cavitat oral.
El suport d’aquesta mena de pròtesis és mucós i també estan retingudes sobre implants: es comporten com una dentadura fixa, però permeten que el pacient se la pugui extreure per fer-hi una higiene bucal adequada.
Com funciona la sobredentadura
Les sobredentadures es retenen sobre els implants per mitjà de diferents sistemes de connexió, com ara els pilars bola, els pilars magnètics, les barres o els locators.
Els pacients desdentats sovint no s’acostumen a fer servir dentadures convencionals. El suport depèn de la reabsorció òssia progressiva, que n’augmenta la inestabilitat, inseguretat i incomoditat.
Les sobredentadures constitueixen una alternativa terapèutica segura i previsible que brinda una gran satisfacció, perquè demana una higiene més senzilla i permet mastegar de manera eficient.
Avantatges i desavantatges de la sobredentadura
Aquest tractament constitueix una bona opció per a pacients desdentats que no estan satisfets amb les pròtesis completes convencionals, ja que brinda més retenció, suport i estabilitat. A més, està indicat per a pacients que tenen limitacions anatòmiques per col·locar-hi més implants i fer-hi una pròtesi fixa, o amb problemes foneticoestètics, com ara: que hagi perdut suport dels llavis, que tingui corones clíniques molt llargues o espais interproximals amplis.
La sobredentadura representa un tractament més barat que les pròtesis fixes i, en casos com la pèrdua de suport de llavis o amb un espai interoclusal excessiu, fer-los servir evitarà futurs problemes estètics o fonètics.
Manteniment de la sobredentadura
El manteniment d’aquesta mena de pròtesis implica revisar la sobredentadura per comprovar que l’ajustament, la retenció, l’estabilitat, l’ajustament oclusal i l’estat de fixació són correctes.
L’activació i la substitució dels elements de fixació són el procediment més freqüent per mantenir aquesta mena de tractaments.
