Tipus de càries
La càries dental té lloc perquè els bacteris de la cavitat oral metabolitzen els sucres dels aliments en àcids i aquestes substàncies erosionen la superfície de les dents.
Càries de superfície
A la dent no hi ha cap depressió, forat ni clot: només una taca petita i lleugerament desgastada que pot tenir un to diferent de blanc o pot ser marró clar.
Això passa quan els àcids de la placa erosionen la dent fins a nivells inferiors de l’esmalt. Encara no ha penetrat a la dentina (la capa interna de la dent) i, per tant, és fàcil de tractar i, fins i tot, de revertir per complet.
Aquesta càries es pot tractar amb fluor, sempre sota la supervisió d’un especialista. Per a prevenir-la, és molt important mantenir uns bons hàbits de salut bucodental, especialment amb el fil dental.
Fosses i fissures
Es produeixen a la superfície de masticació de les peces dentals posteriors. Quan es trenca l’esmalt, la càries arriba a la dentina, situada a l’interior de la dent.
Les càries d’aquest tipus són perilloses perquè avancen ràpidament i si no es tracten a temps poden progressar fins a destruir completament la dent debilitant-la, infectant-la i descomponent-la. Per tractar-les cal retirar el teixit cariat i substituir-lo amb un farcit que protegeixi la dent permanentment.
És una de les càries més habituals i es pot detectar mitjançant radiologia en clínica. Un dels tractaments més habituals per a corregir-la és el de segellament.
Càries radicular
És la més freqüent entre els pacients adults a causa de la tendència a patir retracció a les genives, motiu pel qual la zona de l’arrel de la dent més cervical queda al descobert.
Com el seu nom indica, afecta a l’arrel de la dent. Si no es tracta, pot acabar provocant la caiguda de la dent. El tractament més habitual és el d’endodòncia, encara que en casos molt avançats pot arribar a ser necessari retirar la dent.
