Fongs a la boca: causes, símptomes i tractaments
Què són els fongs a la boca?
Els fongs a la boca, també coneguts com a infeccions fúngiques orals, són causades principalment per un fong anomenat Candida albicans. Aquest fong és part de la flora normal a la boca, però en certes condicions es pot multiplicar de manera excessiva i causar infeccions.
Què és la candidiasi oral?
La candidiasi oral (o muguet) és la forma més comuna d’infecció fúngica a la boca i es caracteritza per:
- Taques blanques: apareixen a la llengua, el paladar, les genives, les amígdales o l’interior de les galtes.
- Sensació d’ardor o dolor: pot haver-hi molèsties en menjar, empassar o fins i tot en parlar.
- Envermelliment o irritació: les àrees afectades es poden tornar vermelles o inflamades.
Causes més comunes dels fongs a la boca:
Les causes comunes dels fongs a la boca (candidiasi oral) estan relacionades amb diversos factors que afavoreixen el creixement excessiu del fong Candida albicans, que normalment és a la boca sense causar problemes. Algunes de les causes més comunes són:
- Sistema immunològic debilitat: les persones amb sistemes immunitaris compromesos tenen més risc de desenvolupar infeccions per fongs. Això inclou els qui pateixen:
- VIH/SIDA
- Diabetis descontrolada
- Trastorns autoimmunitaris
- Persones que reben tractaments com ara quimioteràpia o medicaments immunosupressors
- Ús d’antibiòtics i esteroides: l’ús prolongat d’antibiòtics pot alterar l’equilibri de la flora bacteriana a la boca i afavorir el creixement de la càndida. Els esteroides orals o inhalats (per exemple, en el tractament de l’asma) també poden augmentar el risc de candidiasi oral.
- Mala higiene bucal: la falta d’higiene adequada, com no raspallar-se les dents amb regularitat, afavoreix l’acumulació de residus de menjar i bacteris a la boca que creen un ambient propici per als fongs.
- Ús de pròtesis dentals: les dentadures postisses o els aparells mal ajustats poden acumular bacteris i fongs, especialment si no es netegen adequadament. Això pot causar infeccions bucals a les genives i altres teixits.
- Tabaquisme: fumar afecta la salut bucal, debilita el sistema immunològic local i afavoreix la proliferació de fongs a la boca.
- Embaràs: durant l’embaràs, els canvis hormonals poden alterar l’equilibri dels microorganismes a la boca i fer que les dones siguin més propenses a les infeccions per fongs.
- Condicions de salut preexistents: algunes malalties, com les malalties cardíaques o renals, i els trastorns hormonals poden augmentar el risc d’infeccions bucals, incloent-hi la candidiasi.
- Alimentació desequilibrada: dietes riques en sucres i carbohidrats refinats poden afavorir el creixement de fongs com càndida.
- Estrès i fatiga: l’estrès crònic o la fatiga extrema poden debilitar el sistema immunològic i predisposar les persones a infeccions, incloent-hi la candidiasis oral.
- Condicions mèdiques que afecten la producció de saliva: la boca seca (xerostomia) pot augmentar el risc de fongs a la boca,f ja que la saliva té propietats antimicrobianes que ajuden a mantenir l’equilibri entre els microorganismes de la boca.
Cada una d’aquestes condicions contribueix a desequilibrar l’ambient a la boca i afavoreix el creixement dels fongs.
Símptomes dels fongs a la boca
La candidiasi oral (infecció per fongs a la boca) presenta diversos símptomes que varien en intensitat, segons el grau de la infecció. Els signes més comuns inclouen:
- Taques blanques a la boca: són la característica més notable. Apareixen a la llengua, el paladar, les genives, les amígdales o l’interior de les galtes. Aquestes taques són generalment de color blanc cremós i poden tenir una aparença semblant al mató. Quan es freguen poden sagnar lleugerament o causar dolor.
- Dolor o ardor: les persones amb candidiasi oral poden experimentar una sensació d’ardor o mal a la boca, especialment quan es mengen aliments àcids, salats o picants.
- Envermelliment o irritació: les àrees afectades es poden tornar vermelles o inflamades. Això és comú a les genives, el paladar o l’interior de les galtes.
- Sagnat en raspar les taques: quan s’intenta netejar o raspar les taques blanques, hi pot haver un lleuger sagnat.
- Sensació de sequedat: algunes persones senten la boca més seca del que és habitual, cosa que pot generar incomoditat en parlar o menjar.
- Pèrdua de gust o gust metàl·lic: la infecció pot alterar el sentit del gust i deixar una sensació de gust metàl·lic o estrany a la boca.
- Mal alè: també conegut com halitosi, el mal alè és comú a les infeccions fúngiques bucals a causa de l’acumulació de fongs i residus.
- Dolor en empassar: si la infecció s’estén cap a la gola o l’esòfag, pot causar dolor o dificultat a l’hora d’empassar aliments o líquids.
- Envermelliment i mal a la llengua: la llengua es pot inflamar, posar-se vermella i amb una textura llisa, sense les papil·les gustatives normals.
Opcions de tractament dels fongs a la boca
El tractament per a la candidiasi oral (infecció per fongs a la boca) es basa a eliminar el fong Candida albicans i alleujar-ne els símptomes. Hi ha diverses opcions de tractament que poden incloure medicaments antifúngics, canvis en la higiene bucal i el maneig de qualsevol condicions subjacent que estigui afavorint la infecció.
1. Medicaments antifúngics:
Els medicaments antifúngics són la pedra angular del tractament de la candidiasi oral. Segons la gravetat de la infecció, el metge o el dentista poden receptar:
- Antifúngics tòpics (per aplicar-los directament a la boca)
- Antifúngics orals (per a infeccions més greus o recurrents)
2. Millorar la higiene bucal:
Mantenir una bona higiene bucal és clau per ajudar a eliminar la infecció i prevenir futures recurrències:
- Raspallar-se les dents almenys dues vegades al dia amb pasta dental amb fluor.
- Fer servir fil dental diàriament.
- Netejar les pròtesis dentals o dentadures postisses amb regularitat.
- Evitar l’ús excessiu de col·lutoris bucals amb alcohol, que poden alterar l’equilibri bacterià a la boca.
3. Controlar les condicions subjacents:
Si hi ha factors subjacents que estan contribuint a la candidiasi oral, com la diabetis descontrolada, ús d’antibiòtics o medicaments immunosupressors, el tractament d’aquestes condicions és essencial per prevenir recurrències. Això pot incloure:
- Ajustar la medicació amb l’assessorament del metge.
- Mantenir els nivells de sucre en sang sota control en persones amb diabetis.
4. Modificacions dietètiques:
Evitar aliments rics en sucre i carbohidrats refinats, ja que la càndida se n’alimenta. També es pot recomanar una dieta més equilibrada i rica en probiòtics (com el iogurt natural o els suplements de probiòtics) per ajudar a restaurar l’equilibri de microorganismes a la boca.
5. Ús de col·lutoris bucals antimicrobians:
Alguns col·lutoris antimicrobians, com els que contenen clorhexidina, poden ser recomanats pel dentista per reduir la càrrega bacteriana i fúngica a la boca.
6. Tractament de les pròtesis dentals:
Si la candidiasi oral està associada a l’ús de dentadures o pròtesis és important netejar-les adequadament per evitar que el fong proliferi:
- Remullar les dentadures en solucions antimicòtiques o vinagre diluït.
- Assegurar-se que les pròtesis s’ajustin bé per evitar irritacions.
7. Canvis en els hàbits de vida:
Evitar el tabaquisme, ja que fumar debilita el sistema immunològic i afavoreix el creixement de fongs a la boca.
Mirar de reduir l’estrès, ja que pot debilitar el sistema immunològic, cosa que afavoreix que apareguin infeccions.
8. Tractament per a infeccions recurrents:
Si la candidiasi oral és recurrent, és possible que el metge faci una avaluació més profunda per identificar-ne les causes subjacents (com ara immunodeficiències) i ajustar el tractament, que pot incloure antifúngics prolongats o canvis en el règim de medicaments.
És important que el tractament el supervisi un professional de la salut per assegurar-se que sigui l’adequat segons la gravetat de la infecció i les característiques individuals de la persona.
