Història de l’odontologia a Espanya i al món
L’odontologia no és una ciència moderna; d’ençà que l’home és home el mal de queixal ha estat un repte que ha esperonat la recerca de remeis i tècniques per alleujar-lo. Sabem per les restes arqueològiques que l’home de Cromanyó tenia càries dental.
Odontologia antiga: el primer dentista de la història
El primer odontòleg de la història va ser Hesy-Ra, un metge i dentista reconegut que en el 3.000 aC s’ocupava de les dolències bucodentals dels faraons egipcis. Se sap que en aquesta època ja es feien extraccions i fins i tot es drenaven els abscessos bucals per mitjà de trepanacions de la cortical de la mandíbula. Al museu egipci d’El Caire es conserva la tauleta que es va trobar a la seva tomba que el distingia com a “Cap de Metges i Dentista”.
Etruscos i fenicis, al seu torn, van fer les primeres pròtesis dentals, les quals fixaven amb fils d’or elaborant els implants dentals amb marfil o petxines marines.
A la Grècia del vi aC les primeres escoles odontològiques assenten les bases científiques de les causes de les malalties dentals, fet que les allunya de la mitologia i de teories filosòfiques. Hipòcrates i Aristòtil van deixar un llegat documental sobre procediments per extreure i substituir dents, sobre fractures maxil·lars i sobre certes tècniques d’esterilització.
A l’altra banda de l’Atlàntic, la cultura Maia aporta un gran avenç en estètica dental: emprar incrustacions d’or i pedres precioses per tal de reconstruir peces dentals.
Els avenços en odontologia a l’edat moderna
Si parlem d’odontologia moderna, però, l’obra de Pierre Fouchard El dentista cirurgià, publicada a França el 1792, situa el prestigiós metge francès com a pare de l’odontologia. Tant la seva obra com la seva labor com a dentista de la cort de Lluís XIV van marcar l’inici de la professió d’odontòleg pel fet d’unir en una mateixa pràctica professional les figures de cirurgià i dentista.
D’aleshores ençà es van succeir els descobriments; per exemple, el cautxú vulcanitzat –que es va aplicar per a les pròtesis dentals–, l’ús de fluorurs per prevenir la càries o l’ús de la porcellana i la seda en procediments dentals. Gràcies a la invenció de la electricitat i la incorporació d’instrumental elèctric als consultoris odontològics, l’odontologia avança fermament cap a una ciència del segle xxi.
Història de l’odontologia a Espanya
A Espanya, a l’edat mitjana es va instituir el gremi dels barbers dentistes i després de regular-se per llei durant l’època dels Reis Catòlics es va fundar el Protobarberat, que atorgava llicències i regulava l’ofici. És en el segle xix amb la creació de les primeres facultats d’odontologia quan aquesta disciplina avança vers la que coneixem avui.
L’odontologia, avui dia
En el segle xxi, l’odontologia s’ha convertit en una ciència innovadora en evolució costant. Mentre incorpora els últims avenços tecnològics en els camps de la implantologia, l’ortodòncia, la cirurgia oral, la periodòncia o la radiografia dental assistim a una revolució permanent de la disciplina que fa quedar molt lluny el simple alleujament d’un mal de queixal.
